Viking

Aquest cop ja no el va trobar tan interessant.
-Fa cara de cansat, pobret...

Un parell de mesos abans i en sortir d'una conferència d'aquestes que li agraden a la meva dona. 

-Una cerveseta? 
-No et diré que no... 

En un carreró del centre la vam trobar, OLUT, estàvem a Sabadell, era una cerveseria. El nom ho deia tot:
-"Good people drink good beer". 
Doncs cap dins, ja que som bona gent, beurem bona cervesa.
El local el porta un autèntic viking, un paio que deu fer el doble que jo, i no de panxa no, d'alçada. Castany i amb barba super poblada i llarga, només li falten les trenetes. 
Si sou amants de les cerveses artesanals, diferents de les convencionals, no ho dubteu, aquí gaudireu. El viking dóna una explicació molt completa de cada tipus de cervesa, jo només em quedo amb els collons del llúpol. 
Cada poc temps hi ha rotació de birres, i com al pubs anglesos es serveixen a barril. Els gustos, bé "sobre gustos no hay nada escrito", jo fidel a la Voll Damm.
Quatre birres més tard, totes elles diferents, entre elles la negra, la preferida de la Mª. Teresa, ara en provo una, ara provo l'altre, la tercera i l'última.

-Que guapo és el viking!, em diu. 
-Joder, com et puja la cervesa, tia...
-Però mira'l, que maco...

Sortim al carrer, quina fresqueta...
Jo.-T'estava pujant una mica la cerveseta, no? 
Mª: T.-No no, estic "guai".
Jo.-I tant guai, vaya tela!!
...i de camí al cotxe...
...hòstia, ara em ve la pixera, anem a casa...

...a mig camí, no podia més, estava a punt d'explotar i vaig trobar la

salvació, érem a prop de Can Burgués (I'm sorry). Vaig parar i sort que el w.c. es troba a fora, mentre corria cap a ell, em descordava la bragueta, em sortia la goteta.
-Buuufff!!
-Ooohhh!!!
-Al fin!!! Quin descans.

HE DE DIR QUE ELLA TAMBÉ CORRIA, NO ERA JO L'ÚNIC. O.K.!!!

Quan ens vàrem trobar a fora i comentàvem la jugada... tornem-hi, un altre cop.
-Hòstia, joder, un altre cop.
Corrent de nou al pixadero, però amb la sorpresa,(que seria d'aquest món sense sorpreses), estaven fent "limpieza de w.cs.".
-Hòstia, joder, no m'aguanto...

...vaig entrar igualment, un netejava i l'altre pixava, però no s'acaba aquí, no no...
...no parava d'expulsar aquell líquid groguenc, semblava una font i de tant apretar, un "super pet" es va escapar. 
El noi que netejava va parar en sec, s'aguantava el riure, i de la meva boca va sortir:

-Yo no he sido...

P.C.

NENS I NENES, PETITS I GRANS.



El cervell.
No el deixeu marxar, és super important, o perquè us creieu que el tenim, no serà per la seva bellesa, doncs mira que és "lleig el cabró". Però bé, ja s'encarrega el caparró de dissimular-ho, encara que alguns ni amb careta tenen res a pelar.


El P.C.
Que ens diu la Wikipedia al respecte.


Las siglas PC pueden corresponder a:

• Computadora personal u ordenador personal, del inglés personal computer.
  • Ordenador o computadora compatible IBM PC.
  • Ordenador o computadora compatible Wintel (Windows-Intel).
• Contador de programa, del inglés program counter.
  
• Productor cinematográfico, la persona encargada de llevar la gestión económica de un proyecto cinematográfico.
• Policarbonato, un polímero de plástico.
• Partido Comunista, existente en muchos países del mundo.
• Partido Carlista, en España.
• Partido Colorado en Uruguay.
• Partido Colorado en Paraguay.

El meu primer p.c.
Aquest va ser el meu primer p.c., "el lápiz calculadora".

Pros:
Manejabilitat.
No necessita pila.
Et pots burxar les orelles.
I rascar-te el cap.

Contres:
Duració.
Memòria limitada.
Targeta gràfica.
Memòria RAM.

Com sempre...
...com més li treus punta, "menys dura". 

El segon p.c., la revolució.
No hi ha...
-Suma.
-Resta.
-Multiplicació.
-Divisió.
...que se li resisteixi. 

El tercer, és total.
Els IBM.
Quantes hores ens hi passàvem asseguts davant d'ell, no enteníem res de res, quin trasto més complicat, era això o la t.v.
Eren molt arcaics, no teníem Internet, les pantalles en blanc i negre o un "verd xungu".
Uns programes complicats, però era el principi dels p.c. i "molaba mazo" tenir-ne un.  :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
ARRIBA 

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Un parell d'ordinadors de sobretaula més tard i cada cop més actualitzats, arriba...

...L'últim, el portàtil.         
Aquest ja és l'hòstia, el portes on vols i fas el que vols i tot gràcies a l'internet, informació, feina i oci.
L'internet, tan bo i tan dolent.
Tot un món al nostre abast!!!
PERÒ QUIN MÓN...
És la manera de no sortir de casa,
de tancar-nos al nostre món, 
de no fer-nos amb els altres.
És l'era dels xats.
Algun preu hem de pagar si volem ser a l'era tecnològica.
Perquè necessitem als carters?, si tocant una tecla ja és tot fet
Perquè anar al cine?, ens descarreguem la peli i llestos, bossa de crispetes al micro dos minuts, coca cola i sofà, toma ya!

Ordinadors, tablets, mòbils i tot un món d'aparells electrònics al nostre abast i que no podem passar sense ells.
El món canvia, va molt ràpid, massa ràpid i no ens toca més remei que adaptar-nos o...
...vosaltres mateixos...              

VIGILEU QUE NO SE US EMPASSI...

Biberó fantàstic

COM  PLORAVA, POBRISSONA!!!

"JO ERA K.O."

Clapat, roncant, al llit, amb un pet que pa què!!
Ella plorava, tan sols demanava una cosa:
-El "bibi", era la seva hora, tenia gana... 
...en quin món tan cruel havia vingut a parar.

Era dissabte, dissabte a la nit, els amics de hockey van venir a sopar, eren veritables esponges. 
Recordo aquell partit en què els ànims eren per terra, mitja part, perdíem de dos, de la bossa vaig treure la poció màgica, una ampolla de whisky, la vam deixar seca.
-Venga, vamos, som els millors!!!
-Vamos, vamos, vamosss!!!
Resultat final...
...ens van fotre un cabàs.

Ja no recordo el que va fer per sopar, suposo que com sempre, alguna "delicatessen" de les seves. Jo, bé, la meva feina consisteix a cuidar-me de les begudes, per tant, que no falti l'alcohol...


..."Litros de alcohol"    RAMONCIN         

Litros de alcohol corren por mis venas mujer,
no tengo problemas de amor
lo que me pasa es que estoy loco por privar.
No te preocupes por mí,
voy a dejar esta ciudad,
ya no te voy a perseguir,
solo te pido una vez más,
salta hacia atrás o quitate la ropa mujer,
no provoques más mí pasión,
tengo un fuego lento que no lo puedo contener.
Lluvia de alcohol moja mí cabeza,
al salir de la habitación del hotel,
donde nos lo hicimos,
la noche en que te conocí.                     
No necesito más de tí, 
ya no me puedes engañar,
he cambiado tú colchón,
por una botella de Champán.
Litros de alcohol corren por mís venas mujer,
no tengo problemas de amor,
lo que me pasa es que estoy loco por privar.

...i no va faltar, tot el contrari, ens sortia per les orelles.
Vi, cava, xupitos i gin tònics, a dojo.

Quan veus molt i parlo per experiència, els ulls es transformen, petitets i vermellosos, estàs eufòric, xerres pels descosits, tot i que et costa parlar i lligar les paraules, estàs...
...estàs fet un "cagarro".
Però el pitjor encara està per venir, de cop i volta, et pesen els ulls, veus llumetes, veus doble, el cap et dona voltes, tens ganes que tot acabi, pero la jodiste xaval!!    
I el pitjor del pitjor encara no ha arribat, estaràs de sort si no has de sortir disparat al lavabo a fotre la trallada, amb el pertinent "pinyu" als nassos que et fots a la porta, recordem que veiem doble.

-Li pots donar el Bibi a la nena? Amor. 
-A sus ordenes!! 

D'aquesta manera comprendreu el principi d'aquesta història. Com vaig poder i encara no sé com, vaig preparar el biberó, la dosi...no sé.
I per estar més tranquil, la porto a l'habitació...

...COM PLORAVA, POBRISSONA!!!
"jo era k.o."

L'alcohol, no soluciona els problemes, però,

 que importa, la llet tampoc

M'havia quedat adormit al llit. 
El biberó per terra.
La criatura plorant,
i jo roncant.    


                 

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
I PER ACABAR, UN CONSELL:
Beveu amb moderació i feu esport, molt esport.

 

Diana

-Toooma yaaa!!!
-T'he deixat prenyààà!!!
-Aquest cop, sí...

Estava eufòric, acabava de fer diana, quina punteria i quin plaer.
No sóc de cigarretes, però l'ocasió s'ho mereixia, havia fet una bona feina, havia sembrat la llavor, havia fet diana.
Qui sembra, recull. 
Nou mesos més tard, recolliria el fruit.

I tot per la puta mandra d'aixecar-me a buscar els profila..., hòstia com collons es digui, els condons o.k.!!
 
Com cada any, la iaia Maria ens regalava un cap de setmana a Tossa de Mar i casualitats de la vida, aquest cop vam anar a l'Hotel Diana, tot s'anava lligant.
"Diana, Diana, ressonava a dintre el meu caparró"

Un bon dinar, copeta de vi, un altre copeta de vi i cau la primera...
...ampolla; xupito i ara que.
-Carinyo, anem a fer la migdiada?
-I perquè no...
-Anem al Diana... 
Corren a l'hotel i ni migdiada, ni "siesta", ni hòsties. Ens va faltar temps per treure'ns la roba i quedar-nos en pilotes i...
...això no s'explica, d'acord!

Bé, DIANA!

FES L'AMOR I NO LA GUERRA.
S'ESTÀ MILLOR AL LLIT, QUE SOTA TERRA. 

 

NO, AIXÒ NO ACABA AQUÍ.

ACABA ALLÀ, NOU MESOS MÉS TARD!!!

Plutos

Enrere deixàvem gats, acordionistes, en Dimitrios i la Sofia, havíem esgotat els quatre dies a la casa d'Eubea, les vacances tocaven a "the end".

-Adéu relax!! 

Ens quedava un dia abans de tornar a BCN, el passaríem visitant Atenes, tocava carregar el micromachin, agafar el transbordador i tornar al bressol de la democràcia i "crisol de las libertades".


El primer que vam fer va ser anar a l'Estadi Olímpic; unes carreretes per entrar en calor, 
no estaria gents malament.

-No hi color, aquests ianquis entradets en carns, no poden amb mi!

Després de penjar-li la medalla de campiona, anem a fer el turista. 

A la plaça Syntagma, es troba el Parlament grec, però la principal atracció que cap turista es vol perdre, és el canvi de guàrdia. 
Els "evzones" (antigament soldats d'Infanteria lleugera) són els encarregats de custodiar la Tomba del soldat desconegut.  
Val la pena veure'ls i no tan sols per la coreografia, no hi ha manera de què perdin els collons de pilotetes que duen a la punta de les sabates.  

Aquests si que no perden mai les boles!


Ja comença a fer-se de nit, hem d'agafar forces, la nit serà llarga.

 

 

 

Anem al Teatre de Epidauro, a peu de l'Acròpolis a una representació tràgica al culte a Dioniso, és la Tragèdia grega. 

Pensar que dos mil quatre-cents anys enrere, la gent era asseguda on som ara nosaltres i veien als actors a l'escenari, et deixa una sensació del tot estranya, "gallina de piel", com deia el Johan. 

Nota.- L'obra era en grec i no ens vam assabentar de res, només una paraula ressonava tota l'estona, PLUTOS!!!

Nota.- En la mitologia grega, PLUTO és la personificació de la riquesa i l'abundància.

 

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 

Ja som a l'aeroport, la cua per agafar els bitllets és llarguíssima, per lo tant no tinc altra opció, tot i no voler la Mª. T., que passar al plan B, consisteix a agafar la nena en braços, fer cara de pena, de ximple més ben dit i posar-me al taulell de first class.

-This counter is first class, sir.

-Ehh, no entender, no entender.          

-Clase turista, señor. 

-Mi no entender...                             

Al final i per no allargar més, la noia em va donar els bitllets, això si, murmurant...

...pañolitios  fucking!!!