diumenge, 17 d’abril del 2016

Andorra



-D'AQUÍ FINS AQUÍ...


Ella m'assenyalava amb la mà fins on podia tocar, del canell fins a  l'espatlla.
Però aquella rialleta la delatava, la vaig agafar entre els meus braços, ens vam mirar i en un no res, els nostres llavis i perquè no dir-ho, les nostres llengües, van començar a fer de les seves.


Ens havíem conegut dues setmanes enrere al casament del Jordi i l'Olga.  
El Jordi és el meu germà petit i l'Olga era la seva amiga, un any més tard serien cunyades, ja ho diuen que d'un casament en surt un altre.

Des d'aquell dia vam ser inseparables.

Tornant al principi d'aquesta historieta, aprofitant una petita pausa per respirar, en mig de tant morreo, li vaig dir a cau d'orella:
-Anem a Andorra, pel pont del Pilar?
-Si, si, porfi...

Nota.- Andorra és un país molt maco, ejem, ejem...



Van ser tres setmanes llargues, molt llargues, i encara que cada dia ens veiem i no paràvem de petonejar-nos,  els dos esperàvem que arribés el dotze d'Octubre per marxar...
...marxar per passar un cap de setmana llarg, llarg i romàntic.



Per fi va arribar el dia, era dijous al matí, la vaig passar a recollir i com de costum li portava una floreta, que maco...
...és el que em deia quan em veia arribar amb el golf, el cap torçadet i la meva careta.
-Que maco!

Va pujar al cotxe i vam sortir a tot hòstia, no podíem perdre temps, havíem d'aprofitar els quatre dies, quatre dies i tres nits, els dos solets.
-Que maco!!!
Jo com sempre pensant per endavant, com seria l'hotel?, i el llit?, seria tou?, etc., etc.. 
I despistat com anava, una mica més i em foto un pinyo, a l'alçada de Guardiola de Berguedà i en plena recta...
...un cotxe de cara, hòstia!!!
-Vigila amor!!!
-Tranqui, jo controlo...
Joder, una mica més i em quedo "sin noche loca"...
... a partir d'aquest moment els dos ulls a la carretera i "tranqui", no ens podíem quedar sense "les nits boges".


JA HI SOM, HEM ARRIBAT
 


AQUEST ÉS UN PAÍS MOLT MACO I TE MOLTES COSES PER FER:


1.-VISITA CULTURAL.
     
2.-EXCURSIONS EN PLENA NATURA



3.-PASSEJAR PEL SEUS CARRERS.


4.-ANAR DE COMPRES.
5.-RELAX I SPA.
6.-O BÉ QUEDAR-TE A L'HABITACIÓ.


 
7.-PER DESCANSAR.


 
8.-O NO...(viatge espacial)


9.-MOLT IMPORTANT!!!



ANDORRA ÉS UN PAÍS MOLT MACO.
PERÒ PASSAR 4 DIES I 3 NITS JUNTS ES MOLT MILLOR.


 

diumenge, 10 d’abril del 2016

EL GRAN MURAL!!!

Aquell dia, dilluns a mig matí, quelcom a dintre meu no funcionava bé, ja feia estona que uns sorollets...

-grgrgrrrgrggrgggr!!!! 
-grgrgrrrgrggrgggr!!!!  

...al meu interior m'avisaven, la meva panxa rugia com un lleó, i no era de gana, no, era tot el contrari, era senyal d'evacuació!!!



El dia abans vam anar a Seva, i un plat de "seques amb buti negre" i adobat amb allioli van tindre cabuda a la meva panxona. Ara en patia les conseqüències i com sempre en aquests casos, una suor freda corria pel meu front, tenia que actuar ràpidament. 
El primer lloc en què vaig pensar va ser el Mercat Municipal, i ja que estava al centre del poble fent uns encàrrecs i arribaria sense problemes. 

Quan hi vaig arribar,
em va passar,
ja no m'havia de preocupar.
 

Però que seria de la nostra avorrida vida, sense la tan famosa llei de Murphy, encara no havien passat ni deu minuts i ja hi tornàvem...

-grgrgrrrgrggrgggr!!!! 
-grgrgrrrgrggrgggr!!!! 
                                                                                                

...no, un altre cop no.
-Havia d'haver visitat el mercat, hòstia!!!

La suor freda tornava a envair el meu front, el mal de panxa era present i a cada passa que donava, els petarrons em delataven cada cop més. 
Era en "tierra de nadie", lluny del mercat i lluny de casa. 
Havia d'entrar a qualsevol bareto, però, paro aquí, paro allà, "la casa sin barrer", hòstia aquest quina mala pinta que té, hòstia aquell no sé...

...ja no podia més!!!

-TINC UNA IDEA!!!

-"El Viena" és a prop, no he de consumir i estaré tranquil. SI!!! 


-grgrgrrrgrggrgggr!!!! 
-grgrgrrrgrggrgggr!!!!  

Arribaré, no arribaré, no parava de preguntar-me, però és que ja no podia més.
Ja no podia fer un altre pas, estava a punt de rendir-me i deixar-ho en qualsevol lloc, però per fi, la salvació.


Vaig  fer de "tripas corazón", i amb un últim esforç sobrehumà vaig arribar als w.c. (sort, no hi havia ningú).
No em va donar temps ni a descordar-me els pantalons i pogué apuntar bé, pobre cisterna, pobre pared...
...quin mural.
QUIN GRAN MURAL!

-PERÒ QUIN DESCANS!!!

-NOOOOO!!!

NO PODIA ACABAR D'UNA ALTRA MANERA...

...L'AMIC MURPHY VA TORNAR. 
   


         
          NO HI HAVIA PAPER...



 
 

diumenge, 3 d’abril del 2016

RUSQUI, PARRUSQUI...



-RUUUSQUIII!!!
-PARRUUUSQUIIII!!!
-PATARRUUUSQUIII!!!
-THE MY HOUSE!!!
-RUUUSQUIII!!!...



Era més feliç que un gínjol, cantant a la dutxa la meva cançó preferida, la de sempre, el "rusqui, patarrusqui..."
Tenia un gran ventall de cançons, "el minero", "mi carro...", "me gusta er furbo", etc., etc., però aquesta era la de la dutxa, una cançó "rus-anglesa" imaginaria que em relaxava, m'evadia, deixava els pensaments fora, en definitiva, l'interior del caparró quedava en blanc.

Era feliç en aquest moment d'intimitat. En boles, tal com m'havien parit, aquell xorro d'aigua tèbia caient-me pel damunt, no podia demanar res més. 
Era el Gene Kelly de l'època... 
 
"i singing in the rain". 

I'm singing in the rain
Just singing in the rain
What a glorious feeling
I'm happy again
I'm laughing at clouds
So dark up above
The sun's in my heart
And I'm ready for love

Let the stormy clouds chase
Everyone from the place
Come on with the rain
I've a smile on my face
I walk down the lane
With a happy refrain
Just singing,
Singing in the rain

Dancing in the rain
I'm happy again!
I'm singing and dancing in the rain
I'm dancing and singing in the rain

Why am I smiling
And why do I sing?
Why does September
Seem sunny as spring?
Why do I get up
Each morning and start
Happy and head up
With joy in my heart
Why is each new task
A trifle to do?

Because I am living
A life full of you.

 
...fins que de cop i volta, la finestra es va obrir...
                                    SORPRESAAA!!!



...l'ensurt que vaig patir va ser total, la sardina es va quedar encara més petita del que és habitual.
Collons!!!, es va perdre la màgia. 
Collons!!!, de cop i volta es va acabar el rusqui, patarrusqui.

Quin fart de riure que es fotia ella, no sabia que m'havia casat amb una dona tant de la broma.

Aquell va ser el últim "rusqui, patarrusqui" a la dutxa, vaig quedar traumatitzat de per vida. Ara només canto en petit comitè i quan m'ho demanen, doncs, encara que no ho creieu hi ha public entès en la matèria i que gaudeix de la bona música. 


QUE MACA ES LA VIDA CONJUGAL
ÉS UNA VIDA SIN IGUAL!!!
 


Era feliz en su matrimonio,
tariruriru, tariruraro...

Le envia canciones,
canciones llenas de poesía
que le han devuelto la alegría.

Tariruriru, tariruraro...

Quien te escribía a tí canciones
dime mujer quien era,
quien te escribía canciones por primavera,
dime mujer quien era.

Rusqui, parrusqui!!!
Rusqui, patarrusqui!!!...

A veces sueña ella y se imagina,
como será él, que a ella tanto la estima,
será más bien hombre de pelo cano, 
sonrisa abierta y ternura en sus manos...

-RUUUSQUIII!!!
-PARRUUUSQUIIII!!!
-PATARRUUUSQUIII!!!
-THE MY HOUSE!!!
-RUUUSQUIII!!!...