-grgrgrrrgrggrgggr!!!!
-grgrgrrrgrggrgggr!!!!
...al meu interior m'avisaven, la meva panxa rugia com un lleó, i no era de gana, no, era tot el contrari, era senyal d'evacuació!!!
El dia abans vam anar a Seva, i un plat de "seques amb buti negre" i adobat amb allioli van tindre cabuda a la meva panxona. Ara en patia les conseqüències i com sempre en aquests casos, una suor freda corria pel meu front, tenia que actuar ràpidament. El primer lloc en què vaig pensar va ser el Mercat Municipal, i ja que estava al centre del poble fent uns encàrrecs i arribaria sense problemes.
Quan hi vaig arribar,
em va passar,
ja no m'havia de preocupar.
Però que seria de la nostra avorrida vida, sense la tan famosa llei de Murphy, encara no havien passat ni deu minuts i ja hi tornàvem...-grgrgrrrgrggrgggr!!!!
-grgrgrrrgrggrgggr!!!!
...no, un altre cop no.
-Havia d'haver visitat el mercat, hòstia!!!
La suor freda tornava a envair el meu front, el mal de panxa era present i a cada passa que donava, els petarrons em delataven cada cop més.
Era en "tierra de nadie", lluny del mercat i lluny de casa.
Havia d'entrar a qualsevol bareto, però, paro aquí, paro allà, "la casa sin barrer", hòstia aquest quina mala pinta que té, hòstia aquell no sé......ja no podia més!!!
-TINC UNA IDEA!!!
-"El Viena" és a prop, no he de consumir i estaré tranquil. SI!!!
-grgrgrrrgrggrgggr!!!!
-grgrgrrrgrggrgggr!!!!
Arribaré, no arribaré, no parava de preguntar-me, però és que ja no podia més.
Ja no podia fer un altre pas, estava a punt de rendir-me i deixar-ho en qualsevol lloc, però per fi, la salvació.
Vaig fer de "tripas corazón", i amb un últim esforç sobrehumà vaig arribar als w.c. (sort, no hi havia ningú).
No em va donar temps ni a descordar-me els pantalons i pogué apuntar bé, pobre cisterna, pobre pared...
...quin mural.
QUIN GRAN MURAL!
-PERÒ QUIN DESCANS!!!
-NOOOOO!!!
NO PODIA ACABAR D'UNA ALTRA MANERA...
...L'AMIC MURPHY VA TORNAR.
NO HI HAVIA PAPER...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada