Puta crisis: Andorra

-D'AQUÍ FINS AQUÍ...

Ella m'assenyalava amb la mà fins on podia tocar, del canell fins a l'espatlla.
Però aquella rialleta la delatava, la vaig agafar entre els meus braços, ens vam mirar i en un no res, els nostres llavis i perquè no dir-ho, les nostres llengües, van començar a fer de les seves.

Ens havíem conegut dues setmanes enrere al casament del Jordi i l'Olga.
El Jordi és el meu germà petit i l'Olga era la seva amiga, un any més tard serien cunyades, ja ho diuen que d'un casament en surt un altre.

Des d'aquell dia vam ser inseparables.

Tornant al principi d'aquesta historieta, aprofitant una petita pausa per respirar, en mig de tant morreo, li vaig dir a cau d'orella:
-Anem a Andorra, pel pont del Pilar?
-Si, si, porfi...

Nota.- Andorra és un país molt maco, ejem, ejem...

Van ser tres setmanes llargues, molt llargues, i encara que cada dia ens veiem i no paràvem de petonejar-nos, els dos esperàvem que arribés el dotze d'Octubre per marxar...
...marxar per passar un cap de setmana llarg, llarg i romàntic.

Per fi va arribar el dia, era dijous al matí, la vaig passar a recollir i com de costum li portava una floreta, que maco...
...és el que em deia quan em veia arribar amb el golf, el cap torçadet i la meva careta.
-Que maco!

Va pujar al cotxe i vam sortir a tot hòstia, no podíem perdre temps, havíem d'aprofitar els quatre dies, quatre dies i tres nits, els dos solets.
-Que maco!!!

Jo com sempre pensant per endavant, com seria l'hotel?, i el llit?, seria tou?, etc., etc..
I despistat com anava, una mica més i em foto un pinyo, a l'alçada de Guardiola de Berguedà i en plena recta...
...un cotxe de cara, hòstia!!!
-Vigila amor!!!
-Tranqui, jo controlo...
Joder, una mica més i em quedo "sin noche loca"...
... a partir d'aquest moment els dos ulls a la carretera i "tranqui", no ens podíem quedar sense "les nits boges".