Tocada d'ous

4.-Suava com mai havia suat, estirat en aquella taula d'operacions del quiròfan.
-Posa una mica d'alcohol a la gasa i passa-li pel front.
La infermera va complir l'ordre del metge i tal com em passava la gasa, em mirava amb cara de "jodete mamón".
I no suava precisament pel mal de collons que em feia el de la bata, no no...
-AH!, no us he dit, m'estaven fent una vasectomia.
...suava perquè hi havia dos "badocs" aprenent, un d'ells era una noia, clar la meva ment i donat que la sardina ni es veia, només m'enviava informació del que pensaria ella:
-Ohh!, quina pichineta... 


3.-Dues hores abans, a casa.

-Adéu, ja marxo.
-Adéu. Ella estava enfadada, encara li durava, sempre havia volgut una gran família, amb xurumbeles corrent per la casa, és comprensible doncs són quatre germanes i molt bén avingudes.
-Sempre t'has de sortir amb la teva... murmurant.
-Adéu!



2.-Quinze dies abans, a la consulta del Dr. Frankeiuevos,
-És una operació senzilla, anestèsia local...
-Però com quedaré?, ja m'entén. És l'únic que em preocupava, seguiria sent machito, o pel contrari...
-Tranquil, tot continuarà igual, les ereccions i les ejaculacions, amb una petita diferencia o gran, no serà fèrtil, els cap grossos, no serviran per res.
-Doncs endavant, anem, a què esperem, on firmo! 
-Un moment, primer, el primer. Despullis!
-Que...?
-He de fer-li inspecció ocular i tàctil...
Ho sento, nens petits tapeu-vos les orelles,
-El molt maric... em va tocar els pebrots!!!
Els va tocar i els va sospesar, jo blanc, la meva cara era un poema...

1.-I el perquè d'aquesta decisió. 
Ja teníem una filla, la Karlota, de cinc anys. Abans que ella, vàrem tenir bessonada, els esperàvem amb tanta il·lusió...
...però el destí va volgué que no arribés a bon port. 
Des d'aquell moment la por es va apoderar de nosaltres, i més en quedar embarassada dos anys més tard de la nena, però aquest cop tot va anar molt bé i va vindre al món una Karlota amb molt de caràcter, ja només sortir, el crit que va fer, ni el Tarzàn. 
Es mereixia el nom que porta, un nom molt fort, com ella. 

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 

5.- Va ser molt ràpid, l'operació.
Però...
...hòstia, quin mal d'ous.

El Cabrales.

-HÒSTIA, QUINA PUDOR FOTIA L'AVIÓ!!!

La gent, dissimuladament es tapava el nas, però els seus ulls, es clavaven com ganivets a sobre nostre. 
Érem un grup de 10, i viatjàvem a la cua de l'aparell, era més divertit, no parava de moure's.
Poques hores abans, arrencàvem un valuós empat, de la sempre difícil pista de la Cibeles d'Oviedo.            
De tornada a BCN, ho havíem de celebrar, i un dels jugadors, va obrir el paquet que portava, era un formatge, però no un formatge qualsevol, era un "cabrales".
Era una fètida sorpresa, en un plis, una ferum, va envair l'interior de l'avió...
...era una "nube tóxica". 

-I LOVE BOCATA CABRALES!!! 


Fins aquest dia, tenia 19 anys, la meva llista de formatges eran:

 

• Carvel.
• Quesitos "El Caserio".
• Sombrero de Copa. (les sortides a Andorra amb els pares).   

De petit, quan anàvem a França, a casa dels Tiets, recordo que menjaven el Roquefort, com gaudien els gavatxos, només veure'l, els hi feia salivera. (Però si està podrit, aquest formatge).
 
-Oh, la la. C'est magnifique!!, exclamaven. 
-Tasteu, mengeu!!, ens deien.
Jo observava als meus pares i per dins, reia en veure les seves cares, i em preguntava, que carai farien amb aquelles taques verdes, les traurien o que?
-Molt bo, molt bo, deien...
 


Tot canvia a la vida, sóc un gran amant de tot tipus de formatges, la veritat, no puc passar sense ells.

Mío, mi tesooorooooo....

I per molt que diguin els francesos:
-"Nous avons beaucoup de fromages, tels que les jours de l'année."
Vaja, que ens vacil·len que tenen més formatges, que dies té l'any.

Per mi, els meus preferits, són els italians. 




I A L'AVIÓ, QUE?


Cada cop l'ambient, s'anava caldejant més i més, l'estat dels passatgers, empitjorava a passos agegantats, i nosaltres no fèiem res per millorar-ho, el "cabrales" començava a fer el seu efecte, era el torn de les "bombes fètides", 10 marrans petant al uníson.
L'aire era, era...
...com ho diria, era... 
...per assaborir-ho!, en poques paraules merda pura!!!

I quan semblava que hi hauria una rebel·lió a bord,  

thank you a unes turbulències molt fortes, ja ningú es va recordar del Txernòbil viscut.




« Un repas sans fromage est une belle à qui il manque un œil» 
« Una comida sin queso es como una mujer hermosa a la que le falta un ojo »

 

"El pueblo" and the walking dead

Portava mitja hora corrent, no podia més, cada cop eren més els que s'apuntaven, fins i tot la abuela Adelina, la del "manco".

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cinc dies enrere:
-Aquest pont de Sant Joan, anem al pueblo, et sembla bé "carinyo".
-Joder, a mi no se m'ha perdut res allà..., hòstia!!
-Anem amb els meus pares, no voldràs fer un "feo", tenen moltes ganes d'ensenyar-te el...   
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Com corrien els walkings dead! 
Estava esgotat, les cames em feien figa, arribava al riu, i sense pensar-ho dos cops m'hi vaig tirar de cap, havia d'arribar a l'altra riba. 

 
De cop i volta el dia es torna gris i esclata un soroll ensordidor...
... un cercle s'obre al mig del riu i amb xucla cap dins.
Després de lluitar-hi una bona estona, puc sortir, agafo aire i  nedant com puc, arribo a terra. On sóc? 

-Sembla el Monasterio de Rueda, però està fet caldo, que passa?
-Hi ha gent al fons, i si són els caminants?, no paro de fer-me preguntes. 

-M'amagaré aquí dins. És el paller.

Sento passes.
Una parelleta acaba d'entrar i es rebolquen a la palla, carai, carai!!
-Això és anar de cara al gra!!

Aquestes cares, on les he vist?...
...hòstia, són ells. 
Eren els avis de la meva dona, els vaig reconèixer a l'instant. Un cop mirant fotos antigues van sortir, i ella m'explicava,

-La meva iaia, deia que no sabia com havia quedat prenyada:

• El me llevó al pajar, pero no me quitó las bragas!!
• El abuelo se marchaba a la mili y tenía miedo de su hermano, un mozo muy guapetón.
• Tú eres muy guapa, me decia.

Marxo, ja s'ho faran...
Obro la porta, la llum em cega. Estem menjant al bar de "El Embarcadero".
-Ja era hora, carinyo!!
-Eehhh!!
-Ens pensàvem que t'havies empassat pel forat. (w.c.)
-Eehhh!!, no entenc res, de res.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
 MONASTERIO DE RUEDA.  

Como avanzada para la colonización y evangelización de nuevas tierras fronterizas, prácticamente deshabitadas, los reyes de Aragón impulsan el asentamiento. En un tramo navegable, aprovechando los recursos de una vega fértil y húmeda, con numerosas islas y riberas boscosas, una laguna salina en explotación y montes cercanos para el pastoreo.
El origen del Monasterio de Rueda se inicia en 1152 con la fundación de la abadía de Nuestra Señora de Saltz realizada por los monjes de Gimont, que a su vez procedían de la casa madre Morimond. En 1162, a partir de la cesión de tierras en Burjazud (Villanueva de Gállego), se fundó la abadía de Juncería, precedente inmediato de Rueda, etc, etc...

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

-Collonsss!!!                              
-Puto mosquit!!!

Eren les 5 del matí, no se si em va despertar el collons de bitxo, la calor, o les veus que sentia fora. Vaig mirar per la finestra, pare i filla estaven de chachara.
-I aquests?, vaig pensar. 
M'en torno al llit.


Son les 7... No potser, un altre cop no...
NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

"El pueblo"

-Collonsss!!!                              
-Puto mosquit!!!

Eren les 5 del matí, no sé si em va despertar el collons de bitxo, la calor, o les veus que sentia fora. Vaig mirar per la finestra, pare i filla estaven de chachara.
-I aquests?, vaig pensar.
-Me'n torno al llit.


Són les 7, continuen igual, que maco és l'amor patern-filial...
-Carinyo, que?, continuem de chachara, eehh!!
No contesta, igual que el seu pare, tenia els ulls vermellosos, com si no hagués dormit.
-Vaig a fer el cafè, veniu? 
-No!!!, aprofitarem ara per anar a dormir. Contesta amb sarcasme.
Nota.- El sarcasme és una burla mordaç, corrosiva i sovint ofensiva.
Que li agafa ara?... 

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

“Si vas a visitar el Monasterio de Rueda, en la otra orilla del Ebro está El Embarcadero, come y disfruta a un precio más que asequible.”

 
Entro al bar, és el "Hostal Embarcadero", som a Escatrón, si home, "el pueblo".
Quatre paios emprenyats com una mona, a la barra del bar...
-Joder!
-Ya han llegado los catalanes!
-Se podrían meter los petardos en el culo!
 Nota.- poseu veu de Mañico, és més autèntic.
Aclariment.- havia sigut la nit de Sant Joan, resulta que ells no ho celebren. I'm Sorry!!!
-Buenos días, un café por favor. El baño?
Aprofito a ginyar, ja que al xaletillo...
...els podria despertar amb els meus "petarrons", jo necessito el meu espai. 

De tornada a casa, són tots al pati, noto certa tensió, he de trencar el gel...
-Hòstia, no he dormit en tota la nit!
-I la xarrameca que et portaves amb el teu pare, total ehh! 

En aquestes el meu sogre no va poder més:



La cara dels allà presents va ser total, van fer pinya en contra meva.
-Nena, com ronca el garrí, et planyo!!, la que faltava pel duro, la iaia.
-Iaia, jo és cada dia, no l'aguanto!!, toma l'altre, la nena. 

Ja no podien més, s'anaven transformant per moments, els ulls vermellosos, la cara fora de si. Els hi va faltar temps per empaitar-me. 
Els quatre paios del bar també si van afegir, piernas pa que os quiero...

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 

Escatrón está en el centro de todo.
En la Ribera Baja del Ebro.
A un paso del Mar de Aragón y
de la Colegiata de Caspe,
de la Semana Santa de Buñuel,
de la Guerra Civil,
de los barrancos del Matarraña,
de las cuencas mineras y
de Alcañiz y su Motorland.

Eubea

-Τον επόμενο χρόνο θέλετε εδώ , θα πάμε στο νησί της Εύβοιας!!!
-El año que viene os quiero aquí, iremos a la isla, a Eubea!!!

Han passat vuit anys i tornem, i aquest cop ben acompanyats, ve amb nosaltres la Karlota, ja té 5 anys.
Alguna cosa ha canviat i no és la ciutat...

Apostolis

...soroll, caos, crits, segueix igual.
Els pares de la Maria s'havien separat. 
Uns marxen i d'altres entren, "c'est la vie", un nou personatge entra en acció, l'Apostolis, el xicot de la Maria.


Dit i fet, anem cap a Εύβοιας (Eubea).

Eubea és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, Lòcrida i Tessàlia de les quals està separada en el punt més reduït per l'estret d'Euripos, on un pont l'uneix al continent.
Al contrari de les altres illes tan conegudes i de tant renom, plenes de "guiris" i discoteques, aquí es respira un aire diferent, sembla que el temps s'hagi aturat 30 anys enrere. En ser tan a prop d'Atenes, fa que el seu turisme sigui preferentment nacional, però té de tot, muntanyes, platges verges, runes i poblets autèntics. 
El menjar, com a tot el mediterrani per xopar-se els dits, això sí, tant a les botigues com als baretos, tot és en grec, però gesticulant tothom s'entén!!


I que millor manera d'anar-hi que amb el "micromachin"...

Srta. Piloto

Agafem el transbordador i anem super relaxats, ja que hi ha una magnífica "pilot".

El mar en calma i un dia esplèndid, que més es pot demanar!!


Tenim unes xerrades de lo més interessant, elles dues, amigues de la "Uni" a Peruggia, com dues cotorres, bla, bla, bla...
...per altra banda els dos "sopes", sin comentarios. Sort que amb gestos i una mica d'anglès, van caure unes birres ben fresquetes.


Un parell d'horetes i ja hi som.

La casa era a tocar de la platja i a una hora del poble més proper, calma total...
 

Maria.- Las llaves, hasta el lunes.
Havien de treballar i ens van deixar els quatre dies per nosaltres sols.


El primer que vàrem fer, va ser presentar-nos al veïnat, el Dimitrios i la Sofia.
En segon lloc i primordial, els queviures. Ens vam alimentar bàsicament d'amanides, tomàquet, ceba, formatge feta i olives, que més es pot demanar, bé i un tros de pa per sucar l'oli, de conya!!!
I per últim i que jo no he sabut mai com es fa:

-RELAXAR-ME.

-Gaudir del que tens i amb els teus, és el principal.

Que poc costa ser feliç!!

Com anècdota us podria explicar, que un dels dies vam anar  a sopar al bareto del 
poble, la gent a la fresca i fent la seva festa, tocant l'acordió i desafinant com el meu amic d'Itàlia, només i faltava la cabra i el mico amb la pandereta.
En veure'ns arribar ens convidaren a fer una copeta de ouzo, bona gent!
A l'hora de sopar i com que tot era en grec, molt amablement l'amo ens va portar a la cuina i va començar a obrir olles i més olles, trieu el que vulgueu...
...això, senyalant aquesta olla, allò, senyalant-ne una altra, i allò i això...

                                                Ens vam afartar com a------

-Bona teca i bona cara, a ningú desagrada.
-Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa.
-Menja bé, caga fort i riu-te de la mort.

Per acabar-ho d'adobar, vam tindre la companyia dels gats del poble al nostre costat, a sobre la taula, a sobre la falda...
...un sopar inoblidable.

                                                                                 

 
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
EL MENJAR GREC 
Una imatge val més que mil paraules.

Mireu la pel·lícula.....................

Fanis Iakovidis es un famoso profesor de astrofísica. Tiene 40 años y ha alcanzado un momento crucial en su vida, una encrucijada existencial que su ciencia no podrá ayudarle a resolver. Su abuelo y mentor, "el abuelo Vassilis" vive en Estambul y ha desarrollado su propia filosofía culinaria práctica, venerada y aplicada por los turcos de forma similar. Fanis no ha visto a su abuelo desde que tenía 7 años. Por ello, cuando el anciano decide repentinamente viajar a Grecia después de tantos años, su inminente visita se presenta como una acontecimiento clave en la vida de Fanis. Cuando los viejos amigos de su abuelo llegan a casa de Fanis...

 

 

"El excusao"

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

DEDICAT AL MEU GRAN AMIC I COMPANY,  PER LA SEVA PACIENCIA I COMPRENSIÓ.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

PREGUNTEU-VOS:

P.- Quantes hores i passem?
R.- Moltes, moltíssimes...
P.- Com el tractem?
R.- Amb indiferència.
P.- Que li deixem a canvi?
R.- El que nosaltres no volem, el pipi i la popo.


Hi ha molts tipus de gent que el fa servir:

1. Els restrets, aquest tipus de gent son els de cara vermella i després de molt esbufegar, el resultat es una boleta.
2. Els cagons, (jo estic entre aquests), t'abaixes els calçotets i "plooff", ja està, feina feta.
3. Els intel·lectuals, els del "Lecturas" o bé el "Hola".
4. Els "chulillos", que mentre fan un riu, li diuen "Joé, que hermosa y  grande eres. Hoy triunfo".

I com ens el mirem homes i dones?

• Amb la mateixa cara.
• Les dones sempre li donen el cul.
• Els homes, pel davant i pel darrera.

Nota.- Molts homes quant es pel davant, deixen la seva firma. "Apunteu bé, hòstia".



Però coneixem-lo millor,

El coneixem amb el nom del "Vàter", però la Wikipedia ens diu:

Els romans, bona companyia i...

• Se denomina retrete, inodoro, bombonera o escusado al elemento sanitario utilizado para recoger y evacuar los excrementos y la orina humanos hacia la instalación de saneamiento y que impide, mediante un sistema de sifón de agua limpia, la salida de los olores desagradables de la cloaca hacia los espacios habitados.  

Vulgarment és:

• El cagadero.

Tipus de water.

A.-D'interior, la típica tassa (assentats) i la turca (de peu).
Nota.- Especial menció per els locals de disseny.


B.-D'exterior, al aire lliure (el camp o la muntanya), a les cantonades del carrer i al mar (sempre que vas a la platja, t'entra la pixera).


Nota.- Qui no anat al aire lliure i "chaaaff", o al mar i li ha passat per davant del nas un "furullo a la deriva".
Aclaració.- Quan acabeu la feina, netegeu-lo!, no us faran pagar, si no mireu el que em va passar ja fa anys: http://puttacrisis.blogspot.com.es/2015/11/2-del-82-madrid-chapter-3.html

Els meus preferits son els del Viena i McDonald's:

1. Entrar.
2. Evacuar.
3. No consumir.
4. Sortir.

Nota.- Especial menció al Viena de Granollers, entres per la plaça del Cony, visites el amigo i surts pel carrer d'Anselm Clavé. De vegades faig el recorregut al revés.

Consells pràctics,

Quan t'agafi un "apretujón", o bé el típic "pet amb cua", no ho dubtis, qualsevol lloc es bo per retrobar-te amb el teu amic.
Nota.- I si no hi ha paper, feu servir la imaginació (no gasteu els bitllets de 500€).

Vigileu a l'hora d'asseure-us.


-Ja siguin homes o dones, petits o grans, no podem passar sense ells.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Ataque de Caca
Los Mox! 
                                        
Ahy!...Prrrrr!...No manches
Cuando creo que todo es normal,
cuando creo que nada anda mal,
justo en el momento menos indicado y en el lugar equivocado, surgen efecto los alimentos, mas el exceso de condimentos siento burbujas en mi intestino y no hay baños en mi camino. 

Coro:
Me duele la barriga,
me esta dando fatiga,
se me sale la caca,
un gran dolor me ataca.                                     

Y ya no puedo mas,
me hago caca, caca, caca... 
Ahy!...Prrrr!...No manches
Gases circulan en mi interior y me provocan intenso dolor, no puedo hacer ningun movimiento, temo cagarme en el intento. 

Esto me pasa por comer tanto,
toy que me cago y ya no me aguanto,
debo tener presionadas las nalgas,                   
temo que algo de caca se salga. 

Coro:
Y ya no puedo mas, me hago caca, caca, caca... 
 
Ioreleiorelereju
Ioreleiorelereju
Ataque de caca. 

Ioreleiorelereju
Ioreleiorelereju
Ataque de caca.Coro:
Y ya no puedo mas,
me hago caca, caca, caca...                       

Ioreleiorelereju
Ioreleiorelereju
Ataque de caca.  

Ioreleiorelereju
Ioreleiorelereju
Ataque de caca.

Ioreleiorelereju
Ioreleiorelereju
Ataque de caca.

Ioreleiorelereju
Ioreleiorelereju
Ataque de caca.
                                                        
Prrrr!!! 

 QUE VAGI DE GUST......................