diumenge, 24 de gener del 2016

El Cabrales.


-HÒSTIA, QUINA PUDOR FOTIA L'AVIÓ!!!

La gent, dissimuladament es tapava el nas, però els seus ulls, es clavaven com ganivets a sobre nostre. 
Érem un grup de 10, i viatjàvem a la cua de l'aparell, era més divertit, no parava de moure's.
Poques hores abans, arrencàvem un valuós empat, de la sempre difícil pista de la Cibeles d'Oviedo.            
De tornada a BCN, ho havíem de celebrar, i un dels jugadors, va obrir el paquet que portava, era un formatge, però no un formatge qualsevol, era un "cabrales".
Era una fètida sorpresa, en un plis, una ferum, va envair l'interior de l'avió...
...era una "nube tóxica"

-I LOVE BOCATA CABRALES!!! 


Fins aquest dia, tenia 19 anys, la meva llista de formatges eran:

 
  • Carvel.
  • Quesitos "El Caserio".
  • Sombrero de Copa. (les sortides a Andorra amb els pares).   





De petit, quan anàvem a França, a casa dels Tiets, recordo que menjaven el Roquefort, com gaudien els gavatxos, només veure'l, els hi feia salivera. (Però si està podrit, aquest formatge).
 
-Oh, la la. C'est magnifique!!, exclamaven. 
-Tasteu, mengeu!!, ens deien.
Jo observava als meus pares i per dins, reia en veure les seves cares, i em preguntava, que carai farien amb aquelles taques verdes, les traurien o que?
-Molt bo, molt bo, deien...
 


Tot canvia a la vida, sóc un gran amant de tot tipus de formatges, la veritat, no puc passar sense ells.
Mío, mi tesooorooooo....

I per molt que diguin els francesos:
-"Nous avons beaucoup de fromages, tels que les jours de l'année."
Vaja, que ens vacil·len que tenen més formatges, que dies té l'any.

Per mi, els meus preferits, són els italians. 




I A L'AVIÓ, QUE?


Cada cop l'ambient, s'anava caldejant més i més, l'estat dels passatgers, empitjorava a passos agegantats, i nosaltres no fèiem res per millorar-ho, el "cabrales" començava a fer el seu efecte, era el torn de les "bombes fètides", 10 marrans petant al uníson.
L'aire era, era...
...com ho diria, era... 
...per assaborir-ho!, en poques paraules merda pura!!!

I quan semblava que hi hauria una rebel·lió a bord 
thank you a unes turbulències molt fortes, ja ningú es va recordar del Txernòbil viscut.




« Un repas sans fromage est une belle à qui il manque un œil» 
« Una comida sin queso es como una mujer hermosa a la que le falta un ojo »



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada