-Τον επόμενο χρόνο θέλετε εδώ , θα πάμε στο νησί της Εύβοιας!!!
-El año que viene os quiero aquí, iremos a la isla, a Eubea!!!
Han passat vuit anys i tornem, i aquest cop ben acompanyats, ve amb nosaltres la Karlota, ja té 5 anys.
Alguna cosa ha canviat i no és la ciutat...
Apostolis |
Els pares de la Maria s'havien separat.
Uns marxen i d'altres entren, "c'est la vie", un nou personatge entra en acció, l'Apostolis, el xicot de la Maria.
Dit i fet, anem cap a Εύβοιας (Eubea).
Al contrari de les altres illes tan conegudes i de tant renom, plenes de "guiris" i discoteques, aquí es respira un aire diferent, sembla que el temps s'hagi aturat 30 anys enrere. En ser tan a prop d'Atenes, fa que el seu turisme sigui preferentment nacional, però té de tot, muntanyes, platges verges, runes i poblets autèntics.
El menjar, com a tot el mediterrani per xopar-se els dits, això sí, tant a les botigues com als baretos, tot és en grec, però gesticulant tothom s'entén!!
I que millor manera d'anar-hi que amb el "micromachin"...
Srta. Piloto |
El mar en calma i un dia esplèndid, que més es pot demanar!!
Tenim unes xerrades de lo més interessant, elles dues, amigues de la "Uni" a Peruggia, com dues cotorres, bla, bla, bla...
...per altra banda els dos "sopes", sin comentarios. Sort que amb gestos i una mica d'anglès, van caure unes birres ben fresquetes.
Un parell d'horetes i ja hi som.
La casa era a tocar de la platja i a una hora del poble més proper, calma total...
Maria.- Las llaves, hasta el lunes.
Havien de treballar i ens van deixar els quatre dies per nosaltres sols.
El primer que vàrem fer, va ser presentar-nos al veïnat, el Dimitrios i la Sofia.
En segon lloc i primordial, els queviures. Ens vam alimentar bàsicament d'amanides, tomàquet, ceba, formatge feta i olives, que més es pot demanar, bé i un tros de pa per sucar l'oli, de conya!!!
I per últim i que jo no he sabut mai com es fa:
-RELAXAR-ME.
-Gaudir del que tens i amb els teus, és el principal.
Que poc costa ser feliç!! |
poble, la gent a la fresca i fent la seva festa, tocant l'acordió i desafinant com el meu amic d'Itàlia, només i faltava la cabra i el mico amb la pandereta.
En veure'ns arribar ens convidaren a fer una copeta de ouzo, bona gent!
A l'hora de sopar i com que tot era en grec, molt amablement l'amo ens va portar a la cuina i va començar a obrir olles i més olles, trieu el que vulgueu...
...això, senyalant aquesta olla, allò, senyalant-ne una altra, i allò i això...
Ens vam afartar com a------
-Bona teca i bona cara, a ningú desagrada.
-Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa.
-Menja bé, caga fort i riu-te de la mort.
Per acabar-ho d'adobar, vam tindre la companyia dels gats del poble al nostre costat, a sobre la taula, a sobre la falda...
...un sopar inoblidable.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
EL MENJAR GREC
Una imatge val més que mil paraules.
Mireu la pel·lícula.....................
Fanis Iakovidis es un famoso profesor de astrofísica. Tiene 40 años y ha alcanzado un momento crucial en su vida, una encrucijada existencial que su ciencia no podrá ayudarle a resolver. Su abuelo y mentor, "el abuelo Vassilis" vive en Estambul y ha desarrollado su propia filosofía culinaria práctica, venerada y aplicada por los turcos de forma similar. Fanis no ha visto a su abuelo desde que tenía 7 años. Por ello, cuando el anciano decide repentinamente viajar a Grecia después de tantos años, su inminente visita se presenta como una acontecimiento clave en la vida de Fanis. Cuando los viejos amigos de su abuelo llegan a casa de Fanis...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada