"El pueblo" and the walking dead

Portava mitja hora corrent, no podia més, cada cop eren més els que s'apuntaven, fins i tot la abuela Adelina, la del "manco".

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cinc dies enrere:
-Aquest pont de Sant Joan, anem al pueblo, et sembla bé "carinyo".
-Joder, a mi no se m'ha perdut res allà..., hòstia!!
-Anem amb els meus pares, no voldràs fer un "feo", tenen moltes ganes d'ensenyar-te el...   
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Com corrien els walkings dead! 
Estava esgotat, les cames em feien figa, arribava al riu, i sense pensar-ho dos cops m'hi vaig tirar de cap, havia d'arribar a l'altra riba. 

 
De cop i volta el dia es torna gris i esclata un soroll ensordidor...
... un cercle s'obre al mig del riu i amb xucla cap dins.
Després de lluitar-hi una bona estona, puc sortir, agafo aire i  nedant com puc, arribo a terra. On sóc? 

-Sembla el Monasterio de Rueda, però està fet caldo, que passa?
-Hi ha gent al fons, i si són els caminants?, no paro de fer-me preguntes. 

-M'amagaré aquí dins. És el paller.

Sento passes.
Una parelleta acaba d'entrar i es rebolquen a la palla, carai, carai!!
-Això és anar de cara al gra!!

Aquestes cares, on les he vist?...
...hòstia, són ells. 
Eren els avis de la meva dona, els vaig reconèixer a l'instant. Un cop mirant fotos antigues van sortir, i ella m'explicava,

-La meva iaia, deia que no sabia com havia quedat prenyada:

• El me llevó al pajar, pero no me quitó las bragas!!
• El abuelo se marchaba a la mili y tenía miedo de su hermano, un mozo muy guapetón.
• Tú eres muy guapa, me decia.

Marxo, ja s'ho faran...
Obro la porta, la llum em cega. Estem menjant al bar de "El Embarcadero".
-Ja era hora, carinyo!!
-Eehhh!!
-Ens pensàvem que t'havies empassat pel forat. (w.c.)
-Eehhh!!, no entenc res, de res.

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
 MONASTERIO DE RUEDA.  

Como avanzada para la colonización y evangelización de nuevas tierras fronterizas, prácticamente deshabitadas, los reyes de Aragón impulsan el asentamiento. En un tramo navegable, aprovechando los recursos de una vega fértil y húmeda, con numerosas islas y riberas boscosas, una laguna salina en explotación y montes cercanos para el pastoreo.
El origen del Monasterio de Rueda se inicia en 1152 con la fundación de la abadía de Nuestra Señora de Saltz realizada por los monjes de Gimont, que a su vez procedían de la casa madre Morimond. En 1162, a partir de la cesión de tierras en Burjazud (Villanueva de Gállego), se fundó la abadía de Juncería, precedente inmediato de Rueda, etc, etc...

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

-Collonsss!!!                              
-Puto mosquit!!!

Eren les 5 del matí, no se si em va despertar el collons de bitxo, la calor, o les veus que sentia fora. Vaig mirar per la finestra, pare i filla estaven de chachara.
-I aquests?, vaig pensar. 
M'en torno al llit.


Son les 7... No potser, un altre cop no...
NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!