LEVITAR

HAVIA PASSAT MIG ANY DEL CASAMENT, ÉREM MOLT FELIÇOS I CADA DIA MENJÀVEM "PERDIÇOS".

VIVÍEM A LA "CASETA", LA MARIA ENS LA VA DEIXAR PER SER EL NOSTRE "NIUET D'AMOR".
El primer que vam fer va ser canviar-li el nom, "la casa de les formigues", però això és un altre historia.

AQUELLA NIT ERA VERITABLEMENT ACOLLONANT, ERA PER CAGAR-SI...
...DE POR. 
JO, EL HOME DE LA CASA, "EL MACHITO", INTENTAVA PER TOTS EL MITJANS DE RELAXAR-ME, PERÒ QUE COLLONS... 

...UNS SOROLLS QUE VENIEN DE L'HABITACIÓ HO VAN AGRAUJAR:
-Amor, ves a mirar que és...
-I un "huevo".

JA US PODEU IMAGINAR EL QUE VA PASSAR.

-Com ho sabíeu...
..."POS SI"!!!

A poc a poc, a poc a poc...
...i amb una escombra com a arma, m'acostava al passadís, anava "acollonit".
Quan era a punt d'obrir la porta, una esgarrifança va recórrer tot el meu cos.
Em vaig quedar petrificat, blanc, els ulls em sortien de les òrbites i vaig "LEVITAR".

VA SER UNA GRACIETA DE LA Mª. T., EM VA TIRAR UNA DIADEMA ALS PEUS. LA MARE QUE LA VA...

"LEVITANT" EM VAIG "CARDAR" UNA BONA CASTANYA AL CAP.

NOMÉS RECORDO TRASPASSAR LA PORTA I...

...MIRAR CAP ENRERE, ELLA SEGUIA ALLÀ...
...IDA, PERÒ ALLÀ.

UN "PAVO" EM CRIDAVA:
-FOLLOW ME!!!
-FOLLOW MEEEE!!! 

-I UNA MIERDA, MAL PARIT!!!


Vaig començar a corre, uns ulls em seguien.

Piernas pa que os quiero, corre que te corre, vaig pujar per les escales...

  
...i era al passadís, quan...

...en una habitació, el "mal parit" no parava d'obrir i tancar els llums, fins que...

...va passar. 
KILLER!!!  

VAIG SORTIR PITANT!
"El mal parit" continuava empaitan-me.

Fins que en un acte de valentia i recordant els meus temps "D'INFANTE DE MARINA", el vaig poder tancar per sempre.

I ARA QUE?
Que més hem podia passar?


DE COP I VOLTA, COM A "JUMANJI"  TOT VA TORNAR ENRERA.

LA PORTA ES VA OBRIR, VA ENTRAR LA LLUM.

TOT VA TORNAR A LA NORMALITAT...
...HAVIA SIGUT UN MAL SONS???


TOT CONTINUAVA IGUAL... 
ÉREM MOLT FELIÇOS I CADA DIA MENJÀVEM "PERDIÇOS".

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

QUE PASSEU BONA NIT I TINGUEU...

...MALS SONS!!!

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

UUUUUUHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

"La Galia"

 


















Com cada any i per les vacances de Setmana Santa, anàvem amb els Pares i l'àvia a casa dels tiets de França.
Disposats a envair la Gàl·lia, érem un petit exèrcit, a l'igual que el nostre país.

En aquells temps era un viatge molt llarg, no hi havia autopistes i les carreteres deixaven molt que desitjar, a mig camí entre Hostalric i Maçanet de la Selva, en una carretera plena de corbes havíem de parar...
...cada any era el mateix, vinga a treure els collons de "trallada". 
 
-Joder, al fin...
Després de tres hores, uns pipis i alguna que altre vomitada, arribàvem a la frontera "Franco-Espanyola".

Nota.- No existia ni la U.E., ni el €uro. 
-Eramos españolitos.
-Y Europeos???...

Mitja hora de caravana més tard, i el "picoleto" de turno:
-Haber señores, pasaporteses y carness di dentidaa!!!...


Ja hem passat la Frontière Francaise, ja som al país dels gavatxos.

-Liberté, 
-Égalité,
-Fraternité.                          
-La "Nouvelle cuisine".  
-"La Boulangerie".
-"El Champagne" i els seus "formatges".

Bé, una colla de "capullus". 

Ara tot es baixada, ja i som.
Arribem a Perpinyà.

La capital del Rosselló i de la Catalunya Nord.

La terra dels desterrats catalans de la Guerra Civil Espanyola.

La terra dels catalans que no saben pronunciar la "R".

La terra del "USAP" (Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà).

La ciutat on anava la gent a veure "Emmanuelle"...

TOTA LA FAMÍLIA ENS ESTAVA ESPERANT,

I EL PRIMER QUE VAN FER, PORTAR-NOS A DINAR.

DESPRÉS DE DINAR, ELS NENS A JUGAR I ELS GRANS A FUMAR,

                                               
CAP EL TARD, A VEURE UN PARTIDET.

A SOPAR

I RÀPID A DORMIR, JA QUE QUAN ARRIBA LA NIT NO HI HA COSA QUE ELS FACI MÉS POR QUE...

EL CEL NO A CAIGUT, A SORTIT EL SOL I ENS PORTEN A CANET PLAGE, O SIGUI LA PLATJA DE PERPINYÀ.

PASSEM EL DIA SEGUINT ELS SEUS COSTUMS.

PERÒ TOT S'ACABA I:
L'ENDEMÀ AL MATÍ I DESPRÉS DE PREPARAR-NOS UN BON ESMORZAR.

MARXEM AL NOSTRE PAÍS, ENS TROBEM LA CARAVANA TÍPICA. 

I PER FI ARRIBEM A CASA.

JA ENS TROBAVEN A FALTAR...

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

UN AGRAÏMENT DE TOT COR AL RENÉ GOSCINNY (guió) I ALBERT UDERZO (dibuixant).

-Ells van fer possible aquelles tardes de somnis i diversions.
-Baralles, viatges i una gran amistat.
-Un poble valent i orgullós de ser qui són, però que mai es posen d'acord.
-Un poble oprimit sota un imperi militar (que no vol canviar).
-Uns herois del més antiherois.
-I potser el més important:

• L'heroi no porta els "calçotets" per sobre les malles.

 

4+0= 40

-On sou?, que no us veig...
...ara, ara!!! 

Són al mateix lloc de sempre, no s'han mogut, segueixen aguantant el meu cos, el meu pes, pobrets!
-He de fer quelcom!
La panxa no em deixa veure als meus amics de sempre, els pobres peus.
Grans o menuts, amples o estrets, grossos o fins, lletjos o macos, siguin com siguin, són tots els peus dignes d'estima i aplaudiment. Som el que som gràcies a ells, ens fan anar ràpids i drets per on vulguem que desitgem, deixant-nos lliures les mans per fer treballs, carícies, menjars, adéus...
Els peus aguanten carros i carretes, i com els tractem?
Els tapem amb les sabates, com si ens avergonyíssim d'ells.
-Deixem-los respirar, que els hi toqui el sol i l'aire, collons!!! 
 
-I ARA VAIG PER TU, SI, SI, NO T'AMAGUIS QUE NO POTS.

Jo personalment, davant del mirall em veig bé, perfecte...
...una mica de panxeta, però bé..., no???
Clar, pujo a la bàscula i "SORPREEESA"!!!
-Però qui es va inventar aquest instrument tan absurd?
Al principi només hi havia la fletxeta que donava voltes, però actualment són digitals, tenen memòria i veu, per recordar-te constantment que estàs:                                                     "entradito en carnes".  

-Em sembla que fotre a la merda, els collons de bàscula i el puto mirall...

La setmana que ve començaré a fer abdominals i aparcaré les birres, no és qüestió de fer servir sempre el següent instrument per poder-me veure "la pichurrina".

-Jolines!, com cansa el carai d'abdominals!!!
-Vaig a descansar i fotrem una "birra"...

En moments com aquests, és quan surt la-----------------

 
I entren en acció l'Angelet i el Dimoniet:
A.- Fillet meu!, para ja, para d'una vegada, menja verdureta i veu aigua, que és més sà.
D.- Sà-na, sà-na, culito de rana...
A.- Fillet meu!, no l'escoltis i fes bondat!
D.- Birra! birra! birra! sofà! sofà! sofà!

Que fer?

-Hòstia, la birra està guai i el sofà no te digo na! 
A més, ja faig prou exercici, em toca recollir les "popos" de l'Espurna pel pati de casa. 
-Joder!, quins trunyarros...


DE LOS 40 "PA_ RRIBA" NO TE MOJES LA BARRIGA!!!
Ja res és com abans, ja no tens 20 anys!, encara que mentalment t'ho creguis.
Comencen els primers canvis:
Les canes, la calvície, adéu a les xocolatines, se t'infla la panxona i amb ella els petarrons, pèls a l'esquena, etc, etc. 
I et fa mal tot el cos (sense fer res), l'estat d'ànim s'altera i el sexe...
..."sin comentarios". 

 
En 10 anys seràs un carrossa, en 20 un quasi-jubilat, i després sols t'espera l'Inserso i lligar a Benidorm.
Per acabar els teus dies en una residència d'avis.   

-Arribar es fàcil, però adaptar-se no!



PERÒ ÀNIM, NO TOT ES DOLENT A PARTIR DELS 40:

• PLATA ALS CABELLS.
• OR A LES DENTS.
• PEDRES ALS RONYONS. 
• SUCRE A LA SANG.
• DIPÒSITS DE GREIX.
• PLOM ALS PEUS.
• FERRO EN LES ARTICULACIONS.
• I UNA FONT INESGOTABLE DE GAS NATURAL. 

MAI ES DIT QUE DESPRÉS DELS 40 TINDRIA TANTA RIQUESA!!!



ÀNIM...