...ara, ara!!!
Són al mateix lloc de sempre, no s'han mogut, segueixen aguantant el meu cos, el meu pes, pobrets!-He de fer quelcom!
La panxa no em deixa veure als meus amics de sempre, els pobres peus.
Grans o menuts, amples o estrets, grossos o fins, lletjos o macos, siguin com siguin, són tots els peus dignes d'estima i aplaudiment. Som el que som gràcies a ells, ens fan anar ràpids i drets per on vulguem que desitgem, deixant-nos lliures les mans per fer treballs, carícies, menjars, adéus...
Els peus aguanten carros i carretes, i com els tractem?
Els tapem amb les sabates, com si ens avergonyíssim d'ells.
-Deixem-los respirar, que els hi toqui el sol i l'aire, collons!!!
-I ARA VAIG PER TU, SI, SI, NO T'AMAGUIS QUE NO POTS.
Jo personalment, davant del mirall em veig bé, perfecte...
...una mica de panxeta, però bé..., no???
Clar, pujo a la bàscula i "SORPREEESA"!!!-Però qui es va inventar aquest instrument tan absurd?
Al principi només hi havia la fletxeta que donava voltes, però actualment són digitals, tenen memòria i veu, per recordar-te constantment que estàs: "entradito en carnes". -Em sembla que fotre a la merda, els collons de bàscula i el puto mirall...
La setmana que ve començaré a fer abdominals i aparcaré les birres, no és qüestió de fer servir sempre el següent instrument per poder-me veure "la pichurrina".
-Jolines!, com cansa el carai d'abdominals!!!
-Vaig a descansar i fotrem una "birra"...
En moments com aquests, és quan surt la-----------------
I entren en acció l'Angelet i el Dimoniet:
A.- Fillet meu!, para ja, para d'una vegada, menja verdureta i veu aigua, que és més sà.
D.- Sà-na, sà-na, culito de rana...
A.- Fillet meu!, no l'escoltis i fes bondat!
D.- Birra! birra! birra! sofà! sofà! sofà!
Que fer?-Hòstia, la birra està guai i el sofà no te digo na!
A més, ja faig prou exercici, em toca recollir les "popos" de l'Espurna pel pati de casa.
-Joder!, quins trunyarros...
DE LOS 40 "PA_ RRIBA" NO TE MOJES LA BARRIGA!!!
Ja res és com abans, ja no tens 20 anys!, encara que mentalment t'ho creguis.
Comencen els primers canvis:
Les canes, la calvície, adéu a les xocolatines, se t'infla la panxona i amb ella els petarrons, pèls a l'esquena, etc, etc. I et fa mal tot el cos (sense fer res), l'estat d'ànim s'altera i el sexe...
..."sin comentarios".
En 10 anys seràs un carrossa, en 20 un quasi-jubilat, i després sols t'espera l'Inserso i lligar a Benidorm.
Per acabar els teus dies en una residència d'avis.
-Arribar es fàcil, però adaptar-se no!
PERÒ ÀNIM, NO TOT ES DOLENT A PARTIR DELS 40:
- PLATA ALS CABELLS.
- OR A LES DENTS.
- PEDRES ALS RONYONS.
- SUCRE A LA SANG.
- DIPÒSITS DE GREIX.
- PLOM ALS PEUS.
- FERRO EN LES ARTICULACIONS.
- I UNA FONT INESGOTABLE DE GAS NATURAL.
MAI ES DIT QUE DESPRÉS DELS 40 TINDRIA TANTA RIQUESA!!!
ÀNIM...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada