Cargols

-Collons, quins bitxarracos!!!
-Hòstia, eren grossos com el meu puny...
...i tan sols eren cargols.  

Quaranta-vuit hores abans éram a Sri Lanka, l'antic Ceilan, la llàgrima de l'Índia. Concretament a Bandaranaike airport of Colombo, a punt d'agafar l'avió per tornar a casa, per retrobar-nos amb la Karlota.           


Pobrissona, dues setmanes enrere la varem deixar a l'escola bressol i...
...si te he visto no me acuerdo!
COM SOM ELS PARES...                 

Jo particularment no sóc cargoler, anar-los a caçar, sí, però menjar-los no he pogut mai, quan veig a la meva dona que se'ls

menja amb aquella passió, bé...
...cadascú es lliure de menjar el que vulgui.
I torno a repetir, no sóc cargoler i menys d'ençà que vaig veure aquelles bestioles, grans com una mala cosa.
A casa nostra després de ploure, surts al pati i...
...xaaaff!!! 
-hòstia, ja n'he aixafat un!

Però aquí és el revés i tens dues opcions:
1.-Si els veus, "piernas pa que os quiero", i apretes a corre.
2.-La segona i més habitual passa a la nit, tornes a l'habitació (bungalows), després d'un sopar que no saps que collons has "jalat" (potser hi han fotut aquestes bestioles), i sents un soroll:
-szszsszs! szszsszs!
El cor per un moment se't para, i tu, quiet com un estaquirot...
...continues caminant, cada cop més de pressa...
-szszsszs! szszsszs!
...i havia de passar, t'entrebanques i et fots una bona llet. Quan el veus i...
-Horror!!!
-Pavor!!!
...el tens cara a cara, amb aquella mirada desafiant, no ten temps de pensar, t'aixeques, deixes a la dona i fots el camp cagant llets. 

-Sabeu el que és no dormir en tota la nit?...
...un cop a dintre l'habitació, el primer era tapar l'escletxa de la porta amb una tovallola i tot seguit, resar, si no sou creients com jo, aquest dia resareu, us ho asseguro. 
Només sentíem sorolls a fora, es veu que a la nit surten totes les bestioles, però n'hi ha una en particular.
Una fressa ens envoltava "cagate lorito"...

 
-Amor, aixecat i vés a mirar. (Sempre em toca a mi). 
En mirar per la finestra...
-Coño!, és el Batman!!!  

Eren uns ratpenats gegants, que dic ratpenats, eren vampirs, semblava Transsilvània amb el comte Dràcula.
D'un salt em vaig fotre a dintre el llit i em vaig tapar fins al cap d'amunt.

-Que era? 
-Res, dorm...                    

La llum em va despertar, al final m'havia adormit. Em vaig aixecar del llit i corrents al lavabo, ho sabia, en mirar-me al mirall...
...al coll tenia la marca, la marca del vampir. 
Ja era un d'ells, estaria condemnat tota l'eternitat, però, com és que em reflectia al mirall?               
De cop vaig recordar...
...en posar-me a dintre el llit, tenia tanta por, i no era l'únic, que ens vam agafar ben fort tots dos i...
...resulta que la marca del vampir, era...
...era un "chupetón".
 
D'ACORD, TOT ÉS UNA TROLA. 

La veritat és que els cargols són enormes, els ratpenats no són ratpenats, són vampirs (no els de cinema) i quan vaig treure la tovallola de l'escletxa, era plena de bitxitos.

Sri Lanka és un país meravellós...

   
...els paisatges, les runes, els pobles, el caos de Colombo, els famosos animalets i la gent, és "ideal".

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: En arribar a BCN airport, la vam veure, portava un ram de floretes i dues coetes, pobrissona, l'havíem abandonat a l'escola bressol ja feia dues setmanes, els tiets la van cuidar tot aquest temps.
Tres o quatre cops vàrem trucar per telèfon, però ella no volia parlar amb nosaltres, estava dolguda. 
El temps cura les ferides i ens va perdonar, pobrissona, quan ens va veure el cel se li va obrir, eren el Papi i la Mami, no parava de repetir:

-Papiii...
-Mamiii...

ENS TOCAVA,
ÉREM DE VERITAT, 
ÉREM REALS,
ÉREM EL PAPI I LA MAMI...
         


:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
US DEIXO UNA RECEPTA DE CARGOLS
Podeu trobar receptes divertides, si més no curioses: http://www.lesputesreceptesdelaiaia.com/

Putos cargols a la llauna

Aquesta puta recepta no la feu si teniu algun collons d’amant dels animals a sopar o es cagarà en la vostra puta mare.

1. Has de posar els putos cargols i cap per amunt en un cony de graella que tinguis per ai.
2. Al ser vius, els cabrons voldran donar-se la puta volta per fugir -són cargols, però no gilipolles-, així que per evitar-ho, se’ls hi carda molta sal a sobre -segurament sigui un puto delicte això-

3. Fot-los al puto forn a màxima temperatura i contempla la màgia de la puta cuina lleidatana: bitxos xamuscant-se vius.
4. Treu-los als 3 minuts i tira’ls un puto raig d’aigua perquè deixin baba. Que tornin al forn. GUANYA’T L’INFERN ETERN.
5. En acabat, flameja les víctimes amb conyac – si no te l’has begut tot ja, BORRATXO-, i serveix-los acompanyats de l’allioli de Déu que vam fer.

Es diuen a la llauna perquè es serveixen en un cony de llauna. Tot i que si els poses en un collons de palangana seran lo mateix. AIXÍ SÓN ELS DE LLEIDA.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::


PERÒ SI VOLEU RECEPTES BEN PARIDES:
http://65tabalet.blogspot.com.es/ 


:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::