"La Galia"

 


















Com cada any i per les vacances de Setmana Santa, anàvem amb els Pares i l'àvia a casa dels tiets de França.
Disposats a envair la Gàl·lia, érem un petit exèrcit, a l'igual que el nostre país.

En aquells temps era un viatge molt llarg, no hi havia autopistes i les carreteres deixaven molt que desitjar, a mig camí entre Hostalric i Maçanet de la Selva, en una carretera plena de corbes havíem de parar...
...cada any era el mateix, vinga a treure els collons de "trallada". 
 
-Joder, al fin...
Després de tres hores, uns pipis i alguna que altre vomitada, arribàvem a la frontera "Franco-Espanyola".

Nota.- No existia ni la U.E., ni el €uro. 
-Eramos españolitos.
-Y Europeos???...

Mitja hora de caravana més tard, i el "picoleto" de turno:
-Haber señores, pasaporteses y carness di dentidaa!!!...


Ja hem passat la Frontière Francaise, ja som al país dels gavatxos.

-Liberté, 
-Égalité,
-Fraternité.                          
-La "Nouvelle cuisine".  
-"La Boulangerie".
-"El Champagne" i els seus "formatges".

Bé, una colla de "capullus". 

Ara tot es baixada, ja i som.
Arribem a Perpinyà.

La capital del Rosselló i de la Catalunya Nord.

La terra dels desterrats catalans de la Guerra Civil Espanyola.

La terra dels catalans que no saben pronunciar la "R".

La terra del "USAP" (Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà).

La ciutat on anava la gent a veure "Emmanuelle"...

TOTA LA FAMÍLIA ENS ESTAVA ESPERANT,

I EL PRIMER QUE VAN FER, PORTAR-NOS A DINAR.

DESPRÉS DE DINAR, ELS NENS A JUGAR I ELS GRANS A FUMAR,

                                               
CAP EL TARD, A VEURE UN PARTIDET.

A SOPAR

I RÀPID A DORMIR, JA QUE QUAN ARRIBA LA NIT NO HI HA COSA QUE ELS FACI MÉS POR QUE...

EL CEL NO A CAIGUT, A SORTIT EL SOL I ENS PORTEN A CANET PLAGE, O SIGUI LA PLATJA DE PERPINYÀ.

PASSEM EL DIA SEGUINT ELS SEUS COSTUMS.

PERÒ TOT S'ACABA I:
L'ENDEMÀ AL MATÍ I DESPRÉS DE PREPARAR-NOS UN BON ESMORZAR.

MARXEM AL NOSTRE PAÍS, ENS TROBEM LA CARAVANA TÍPICA. 

I PER FI ARRIBEM A CASA.

JA ENS TROBAVEN A FALTAR...

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

UN AGRAÏMENT DE TOT COR AL RENÉ GOSCINNY (guió) I ALBERT UDERZO (dibuixant).

-Ells van fer possible aquelles tardes de somnis i diversions.
-Baralles, viatges i una gran amistat.
-Un poble valent i orgullós de ser qui són, però que mai es posen d'acord.
-Un poble oprimit sota un imperi militar (que no vol canviar).
-Uns herois del més antiherois.
-I potser el més important:

• L'heroi no porta els "calçotets" per sobre les malles.