- Era, el regal del 29 aniversari!
- Era, un viatge a Roma!
- Era, un viatge romàntic!
- Era, un cap de setmana llarg, els dos sols!
- Era, els dos sols, fonen-se en un!
- Era, tu i jo, i ningú més!
- Era...
- ..., el regal de la mitja taronja!
I com no podia ser menys, només arribar a la città eterna, corrent a telefonar, per trocar a la Fortuny.
La Fortuny, era una amiga de la meva dona amb la qui va fer una gran amistat anys enrere, aquí a Roma. Estudiava i treballava de babysitter cuidant a la Flamínia.
-Ciao, bella, come stai?
-Adesso che ti sento benissimo, cara!
El cap de setmana llarg, romàntic, els dos sols, etc, etc, es va convertir en un cap de setmana llarg, molt llarg...
Elles dues, tot el dia juntes, i jo com un perrito faldero. Bla, bla, bla, però que carai s'expliquen? Tot el dia de xarrameca, i a sobre en italià.
-T'ho passes bé, carinyo!!
-Si, si, amor, molt bé, molt bé!!! Qui em va parir?!, el que he d'aguantar...
-La Fortuny ens convida a sopar a casa seva, et sembla bé?
-Ah!, perfecte.
Ni sopar romàntic, ni el que ve després.
Ding, dong, ding, dong!!!
La musiqueta del timbre, és espectacular, preludi del què serà la festa.
Ja em tenen preparat el sopar, una tauleta petiteta, amb la seva cadireta, davant de la tele.
-Tu no sopes?
-No, jo menjo a la cuina amb les dones...
Em porten un plat de pasta, "boníssima", som a Itàlia.
-Ja, ja, ji, ji, ja, ja, ji, ji!!!!!!
Semblava la mona de fèria, era el centre de totes les mirades, la Mª. Teresa, la Fortuny, la germana, la tieta, l'amiga, totes treien el cap per espiar-me, per veure al Josep.
-Ti tengo a cuore, amooore!!!
Ah!, no us he dit que eren filipines.
Anys enrere, aquí a Roma la Mª: T. va fer gran amistat amb gent de molts països, ella era...
...bé, ella va inventar la globalització.
Encara tenia el últim espagueti a la boca, que em treuen el plat i engeguen la tele, era l'hora del Karaoke, la principal diversió dels orientals.
En aquestes que va arribar el Yung, el marit de la Fortuny, no ens enteníem, però em va passar el micro, i...
...a cantar falta gent!!!
Cantant a duo amb el Yung!! |
COM REIEN LES DONES, I LA PRIMERA AL CAPDAVANT, LA MEVA. Gràcies, amor!
Però, no hay dos, sin tres, o això diuen.
Ding, dong, ding, dong!!
Apareix davant meu, com una llum cegadora:
- El Celentano!!
Sí, era ell, el Celentano, amb la seva samarreta imperi i la "cara de bobo".
No, no era ell, era el seu doble, el xicot de la Tieta, quin personatge, no tenia gaire matèria gris, però era un bon jan.
I com no podia ser menys, el paio es va afegir a la festa, com desafinava el "mal parit".
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
No importa qui t'acompanyi, el que importa es que et facin bona companyia.
Gaudeix del viatge mentre hi siguis.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
EL GRAN CELENTANO
Us deixo un petit tastet:
https://www.youtube.com/watch?v=PyPDshwfwDY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada