Seva

 


-Vinga, cap a casa!
-Per què?
-Va! A casa!
-Però, que t'agafa ara...
...la nena està jugant.
-Va, aire!!!

No és que sigui cruel, la raó era molt senzilla, "un pet amb cua" era el culpable, ni més, ni menys.

Fèiem una sortida familiar, papa, mama i la petitona, la Karlota.

Acabàvem de dinar, un bon dinar, "mongetes amb botifarra negre i allioli", ah!...
... i un parell de "carajillos de magno", que més podia demanar, era feliç!!!
 



La combinació perfecta:

Un platet de seques i,
un bon cigaló...



Ara ja podiem anar als gronxadors, la nena i la mama a jugar, i jo al banc, a fer la migdiada.  
Un dia perfecte!!!
Tot va començar bé, fins que em va donar per fer la gracieta, cama aixecada i,
-PRRRAAAAA!!!  
-PRRRRRAAAAA!! 
Un silenci sepulcral, elles em van mirar, sort!, érem sols.
La Karlota reia (que guay era el seu pare), de la Mª. T., no comment.

El que va sücceir després, ja ho sabeu,         
-Vinga, cap a casa!
-Perquè?
-Va! A casa!
-Però, que t'agafa ara...
...la nena està jugant.
Va, aire!!!



Entrem al cotxe, la criatura plorant i l'altre amb un "mosqueo" que pa que!!
La tensió augmentava per moments, era evident, l'havia cagat, fins i tot les paraules m'acompanyen.


Merda!, avui tot acompanya, no tinc benzina, he de parar.
-Porfi, ves tu a omplir el dipòsit.
-De què vas?, a sobre!!! 
Que difícil és caminar amb la tova enganxada, però:

En arribar a casa, em va faltar temps per anar a la dutxa. En aquestes, que entra la meva dona, la situació no podia ser més còmica: em dutxava i rentava els calçotets a l'hora, havia d'eliminar proves.

-Ha sigut un pet amb cua!, que vols!!!
Ella va riure tant, que de cop i volta se li va passar la mala hòstia... 

Encara avui, quan ho recordem, no parem de riure.
Que feliços que érem!!!
Que feliços que som!!!
  
.......................................................................................................................................

Seva és un municipi d'Osona. Té un important nucli de població anomenat Sant Miquel de Balenyà que es va formar al voltant de l'estació de tren a uns tres quilòmetres del mateix poble de Seva.
La població de Seva està documentada des de l'any 222 i conserva l'estructura fortificada, amb elements antics en els seus edificis i restes històriques dins el seu terme. Durant els atacs i bombardejos provocats per la guerra civil espanyola, es va prendre la decisió d'evacuar les peces més importants del Museu Marítim de Barcelona situat a les Drassanes Reials de Barcelona i traslladar-les al Mas Figarolas de Seva.
El 17 de setembre del 2012, Seva es proclama Territori Català Lliure