-Vaciad los petates...
Quina gràcia, acabem d'arribar al destí, la Compañia de la Policia Naval. Els veterans ens esperaven en candeletes, comença la "putada", vinga, a seguir-los la comèdia, i que nos sea leve. Tot acaba amb ampolles d'alcohol, que machitos que som.
He de dir, que mesos més tard, jo faria el mateix amb els nostres "fills",el reemplaçament del 2º del 83.
Que cabrón!
...........................................................................................................................
1 de Julio de 1982
Cabo de 2ª de la policia naval.
TERLEV. (Tercio de Levante)
Aquest seria el meu nou ofici, durant els 14 mesos següents.
Pregunta.-En que consistía?.
Respuesta.-Guardias, guardias i más guardias.
...........................................................................................................................
Doncs bé, havia tornat a Cartagena 2 mesos més tard. El que em restava de mili, no podia ser més avorrit, dia si, dia no, guàrdia, per les festes reenganxaves i entremig, imaginaries, cuarteleros y servicios especiales..., el meu rècord va ser, passar vuit dies sense dormir tota la nit seguida, gràcies a la feina.
He de dir, que no era el únic heroi, qui més, qui menys, tothom "pringaba".
AH!!, això sí, cada dos mesos teníem "premio":
- Una setmaneta de permís.
 |
| Galeras españolas. |
NOOOOOO!!!
Em treuen el primer permís, ARRESTAOO!!, començo bé...
Capitán.- Y la próxima vez, lo enviaré a Galeras!!, -ENTENDIDO!!
-Sí, mí capitán, a sus ordenes.
I tot, per parlar amb un company en Català.
-Que collons és això de "Galeras"?, pregunto.
-T'envien a Cadis, a fer "desembarcos"...
Això va coincidir amb l'estrena de la pel·lícula E.T., mentre els meus companys s'anaven a casa, jo purgava les meves culpes al cinema, veien el petit "The Extra-Terrestrial".
 |
| Teléfono, mi casa... |
Mira lo que te han hecho... Ahora te irás a otra parte.
Yo creeré en ti toda mi vida... todos los días.
Un pequeño ser de otro planeta, se queda abandonado en la Tierra, cuando su nave se marcha olvidándose de él. Tiene miedo.
Mesos més tard, l'historia es tornava a repetir. Ara era el Coronel, qui em cridava l'atenció, motiu:
-Durant una Jura de Bandera, i dirigint el trànsit, ximple de mi, no tinc altre idea, que anar saludant amb la mà esquerra. Quina sort, el bon home, em va enganxar in fraganti.
Aquest cop, l'arrest és més lleu, 10 dies sense poder sortir del cuartel.
Però, com bon Infante de Marina que soc, al que li agrada les situacions límits, tinc la genial idea d'agafar la 0 (cero), la furgoneta de portar els presoners, i sortir amb un company a buscar els bocatas.
Com més ens acostàvem a la barrera de la sortida, els cataplins més em pujaven. Perquè havia de fer aquestes ximpleries?
-Hòstia tio, i ara que?
La barrera era baixada, va ser una fracció de segon, el meu amic prem el botó de la sirena i, joder!, no tarden ni un segon a obrir-la, ja érem lliures!!
ADRENALINA A TOPE.
Vaig patir un parell més d'arrestos, aquests amb altres companys i sempre era en tornar de permís, telefonàvem des de Benidorm i sempre la mateixa excusa,
-"Se nos ha pinchado la rueda y no llegaremos hasta mañana".
En arribar, ja ens esperaven, i vinga, a xupar guàrdia i una setmana arrestats sense sortir.
He de dir, que jo també vaig fer un "arresto", i no a un soldat de re-emplaço, no, a un caporal dels "xusqueros". Anava molt torrat, el vam portar a la comissaria de més a prop, i mentre esperàvem que vinguessin els companys amb la "0" a buscar-lo, vàrem aprofitar a fer-lo servir de diana, va ser el blanc de les nostres burilles, i no les del tabac.
L'idiota, a sobre, reia, infeliç!!!
Tot i que vaig tindre el rècord d'arrestos de la companyia, per un altre banda, vaig ser el més condecorat, una medalla, una metopa i un diploma.
I no seria ni pel meu valor, ni per la meva heroïcitat i ni molt menys pel meu honor a la pàtria.
Avui en dia, encara em pregunto el perquè?
Historias de la Puta Mili!
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
JUEGOS DE LA ARMADA
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
-PRAAP, PRRRRRAAAAAPPP!!!-PRAAP, PRRRRRAAAAAPPP!!!
Se celebren els jocs de l'Armada, unes mini olimpíades, on Infantes i Popeyes, exhibeixen les seves forces.
Un grup de la companyia, vàrem ser els elegits, per fer una demostració de judo.
El dia abans de tal evento deportivo, durant l'entrenament, i davant dels comandaments, en aixecar la pota, va succeir:
-PRAAP, PRRRRRAAAAAPPP!!!
-PRAAP, PRRRRRAAAAAPPP!!!
Es va fer un silenci sepulcral, tothom flipava...
...ens fotran un paquet monumental!!
De cop i volta, el capità va començar a riure, el pobre no parava, és descollonava.
Va quedar com una anècdota més, des d'aquell moment, el pobre home, sabia que no tenia res a pelar amb nosaltres...
Potser, aquest és el motiu de tanta medalla...
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada