2º del 82, La guagua. Chapter 4.

Tornava a casa. 
Per fi, em trec la pell de llangardaix i em poso els texans, samarreta i unes bambes. El cabell em delata, encara que no ho vulgui, sóc un militar.

Mai havia agafat un autobús pirata, un company va comprar els bitllets.
-Cursos, ya tengo los billetes, mañana a las 7 de la tarde en la plaza...
Nota.- Curso/s, som els companys de la mateixa quinta.

Us adverteixo: 

1. Que si a les pujades no esteu disposats a empènyer.
2. Que les cames no us quedin encarcarades.
3. Que no paris ni tant sols un cop a mear.
4. Que el viatge duri més que un dia sense pa.

Creieu-me:

-NO AGAFEU AQUEST TIPUS DE GUAGUA!!!



"Petate" en mà, arribo al poble, em sento important, la gent em mira.

Ring, ring!!!
-Ja sóc aquí!
-Que guapo, que estàs!
Muac, muac (petons).
-Porto roba bruta.
-Va, entra ja, que m'has d'explicar moltes coses.

Quatre mesos sense veure-la, i li foto el rollo de la puta mili.

Tot eren nervis a casa i no justament per mi, l'endemà, el 24 de Juny, es casava el meu germà. 

• Arribo amb el temps just, m'entrarà el traje? L'havíem comprat uns dies abans de marxar, però d'això ja feia una pila de temps.
• He d'acabar d'empollar-me el vers, sóc el padrí. 

Tot va sortir o.k.!!!

 
La resta dels dies, els passo amb la família i amics, menjant els platets com només la Mundeta ho sap fer, i retrobant-me amb el meu company, la tassa de w.c. .
Per fi puc asseure'm!!! 

-Adéu, adéu, fins aviat.
Aquest cop, marxava tot sol, bus fins a Sants i el tren fins a Múrcia. 
El dia 1 de Juliol, havia de presentar-me al cuartel. Un altre cop a Cartagena.

....................................................................................................................................
PERÒ,
Als pocs dies tornava a casa, la Mundeta, la iaia, ens deixava. Va patir un càncer de pit, ja feia temps que hi lluitava.
Era una dona molt valenta...
...era del temps de la guerra.
Abans de marxar, va volguer veure al seu net casar-se, i ho va aconseguir, ara ja podia descansar.
Sempre recordaré el seu famós pich-muap.

• Era tot un personatge.
• Era la Mundeta.
• Era la iaia.              

Adéu iaia.
Totes les àvies són especials, sobre tot la meva.

El segon per la dreta és l'avi.

 
Ploraves quan vas néixer, mentre al teu voltant, celebraven l'ocasió amb rialles i alegria. Viu la teva vida de manera tan noble, que en el moment de la teva mort, puguis somriure contemplant una vida ben viscuda, mentre que els altres, plorin la teva mort.