Presentació

Jodhpur, 2007.
Recordo aquest viatge a l'Índia, i en particular en aquella fortalesa, van llegir-li les mans a la meva dona, "a los 50 se jubilará con su marido y vivirán felices, sin preocupaciones..." 

Mollet, 2011.
Tanquem l'empresa, és una empresa constructora, el menjar ideal de la Puta Crisis. 

Lliça, 2015.
Ja han passat quatre anys...

Jo, 1961-2015.
Una vida feliç...
...vaig néixer en una gran família, els meus pares eren fantàstics, s'estimaven i ens estimaven molt; mai vaig sentir una mala paraula, ni vaig rebre cap "surra" al cul, tot i que en més d'un cop n'era mereixedor.
Als setze anys, es va morir el papa, estava al seu millor moment, quina llàstima, no vaig poder gaudir tot el que voldria d'ell. 
La mama va continuar endavant, i tot i que ella deia el contrari, era una dona molt forta i sempre tenia coses a fer, suposo que això la va fer tirar del carro, doncs la mort del seu marit va ser un cop terrible, vivien una historia d'amor des que es van conèixer. Amb quaranta anys, vídua i tres fills, perdia al seu gran amor...
Per a mi, va ser la millor mare del món, i era tant el que ens cuidava i estimava, que potser per això, jo, no era conscient del món real, creia que tot era Happy.
Passen els anys, i els moments bons, són els que prevalen. Seguim a Happyland, estudis, esport, feina, diversió, les milis, casaments, naixements i Lord Grim Reaper que el 82 ve a buscar a la Mundeta, la iaia, quin personatge, que maca, la vida continua.


Gallifa, 9-9-90.
Arriba el Setembre del 89, i al casament del meu germà petit, conec la meva mitja taronja, des d'aquell moment som inseparables.
-Casat amb mi!!!, li proposo a Salou.
Acabem de fer les noces d'Argent i no puc separar-me de ella. Han estat 25 anys o 25 segons? em pregunto. Quan em miro al mirall tinc la resposta.
Happyland un altre cop ha tocat a la porta i tinc la companya "ideal". Passem molts moments bons i alguns no tant...
...els nens, bessons tan desitjats, malauradament no arribàrem a gaudir d'ells.
Però el naixement de la Karlota ho canvia tot...
...tot un caràcter, però a la vegada super dolça i maca. La fem viure a Happyland, l'historia es torna a repetir, però que hi ha de dolent en ser feliç?

Lliça, 2015.
..si, han passat quatre anys i la Puta Crisis fa molta pupa.
-Perquè m'ha de passar a mi, a aquesta edat?, em pregunto.
-Me'n Sortiré!, contesto..
-Jo només vull estar tranquil!, replico.
-Ja ets massa viejo!, em diuen.
-El boca, boca, és el que funciona!, un altre eixerit.
-Aprofita el temps, estudia!, no tinc el cap per res.
Tantes i tantes preguntes i cap resposta en clar, que fotut és aquesta situació, no ho hagués pensat mai.
No he estat mai una persona pessimista, però em costa trobar la sortida, molts cops amb menjo l'olla i en d'altres ho veig tot claríssim.

-Caure està permès. Aixecar-se és obligatori!

Tinc la gran sort de tenir a casa la família que tinc, Novembre. 
Fa pocs dies, la Karlota va trobar en un calaix de casa, el manuscrit oblidat fa 40 anys enrere de "La isla del burdel", escrit a trio amb els dos amics de la infància, en Francesc i en Jordi. L'estona que vam passar al llegir-ho tots junt va ser inoblidable, vam riure una bona estona, sempre serem la família Happy.
Casualitats de la vida o no, o com diria un gran filòsof, en JOC, "tot està escrit".
I com diu la dita, quien siembra recoge.
-Em queda tot el recorregut de "recollir" el que he sembrat.

Blog, Novembre 2015...
Una serie de relats de viatges, alguns reals i d'altres imaginaris, que em traslladin un altre cop a Happyland.

-"Llibres, camins i dies, donen a l'home saviesa".