2º del 82, C.E.I.M. Chapter 2.

Escudo Tercio de Levante

Cuartel Infanteria de Marina

Arribada a la caserna...
... ara sé on va perdre Nostre Senyor, la famosa espardenya.
I tornem-hi, crits i més crits.
-A formar, rápido a formar!, bla, bla, bla...
...que formi te tia, joder!, de pensament sóc molt valent.

Al pati, ens fan formar en vàries files de cent i pico tius cadascuna, (eran "las compañias, la 1ª, la 2ª...y la 8ª, compañia Bravo, Charli...) i comença el show, mentre uns anem cap al barber, altres van a buscar la roba de lagarto (l'uniforme de campanya és d'un color verd), uns altres a revisió mèdica i altres cap al menjador, ja era migdia.

Es va formar tal batibull, gent de paisà i pelats (d'aquí lo de pelones), altres amb uniforme i amb les grenyes encara. Els que passaven per la revisió, caient-los el llagrimot, per les dues banderilles que ens fotien, la tocada de cataplins per saber si érem españolitos de verdad, o potser, es que l'oficial metge era de l'altre acera, i es posava les botes amb tanta titola com li passava per davant del nas. 
I fent la rotació i rotació, el resultat final és que tots som iguals, més alts o més baixos, més grossos o més prims, però lletjos un rato, això sí, amb l'orgull de ser: 
-Soldaditos Españoles,
ALTO!!!
-Infantes de Marina, que encara hi ha categories, VAL!!!, que per això som més *chulos i ens xuclem mig any més de mili.

• Acabo de sortir del menjador.
• Acabo de provar el "ranxo". 
• Acabo de "potar".

En aquesta època, no existeixen els mòbils, i per tant, a fer cua a les 4 cabines de telefono que hi ha al pati.
-Ja he arribat, el viatge bé, una mica llarg, però estic bé, acabo de dinar, bé, bé, estic bé (semblo un xai). 
-Records a tots i petons, ja trucaré. Què?, si bé, bé, adéu.


Un altre cop a formar i a l'hotel a buscar llit. Una nau plena de lliteres, taquilles i al fons els lavabos. El meu amic el "excusao" aquí és un cagadero turco, és de peu i has d'encertar-ho bé (la popo), sinó, hi ha petits problemes.
Un caporal, ens dóna una xerrada d'on hem anat a parar, que si la Armada Española, que si bla, bla, bla y mañana a toque de corneta, a "formar".
Nota.- Hi ha dos tocs de corneta:

• Diana: pel matí. (no és la mama qui et desperta).
• Retreta: per la nit. (no és la Cleo qui et fa anar a dormir).

Vamos a la cama, hay que descansar, para que mañana podamos madrugar...

Aprofitem el temps que ens queda fins l'hora d'anar a dormir, per connectar, i com no podia ser menys, els catalanets ens anem buscant, i de seguida faig amistat amb el trio la, la, la...
...un Andorrà (era de Girona), un de Puigcerdà, el de Sant Joan Les Fonts i jo, el de Mollet del Vallès, bona gent!!!

I l'endemà, a 544 dies pel final comença la instrucció:

• A formar.
• A marcar el pas.
• A estudiar el himno de los Infantes de Marina.
• A estudiar los galones de los mandos.
• A marcar el pas.
• A formar.

Ens preparen per ser "autenticas máquinas de matar". 

Són 2 mesos intensos:

• Ja sabem formar.
• Ja sabem marcar el pas.
• Ja sabem l'himne.
• Ja sabem distingir els galons.

Ja som autentiques màquines de matar!!!


Al mes, ens fan un examen per poder sortir al carrer, el tema: los galones, és de lògica, imagineu-vos sortir al carrer i no diferenciar als sargentos, capitanes, coroneles i la mare que els va parir a tots, i saludar al porter del cine, en aquesta ciutat tothom va uniformat!

Sortim els quatre, això sí, d'uniforme (sinó, pam, pam, al culet) i quina sorpresa, només veus que militars, resulta que no som els únics en aprovar l'examen.
Donem una volta, sopem i agafem un pet, que pa que! 
-Això s'ha de celebrar...
... fem-nos un tatuatge, col·legues per sempre!

En tornar, el caporal ens va veure la cara de contentillos.
-Ustedes cuatro, al patio, a formar!
-Hostia, que em pixo, toooma!, tot per sobre. 



I passen els dies, sempre és el mateix, formar, marcar el pas...

Fusil de Asalto.

...un dia ens treuen d'excursió, fem una marxa de chiquichientos kilòmetres, motxilla, casco i el cetme (fusil de asalto). Camina que te camina, per aquells deserts, no hi ha ni un "puto arbre".
Pícnic i cap a casa, arribem de color marró, de la suor i la pols.


En arribar, genial idea de l'oficial:
-Venga!!, vamos!!, todos a la piscina. 
Sí, sí!!!, com ho sentiu.
Tots a la piscina, deixem la motxilla, casco, etc, i en calçotets falta gent. 

• 140 soldaditos
• 140 pelones
• 140 marrones
• 140 limpitos

Historias de la puta mili... 
 
En un tancar i obrir d'ulls, han passat els dos mesos de campament, 485 pel final. Marxo a Madrid, però abans:

                                            A JURAR BANDERA.
 



Entre las piedras y el fuego, frente a la tempestad o en medio de la sequía, por sobre las banderas del odio necesario y el hermosísimo empuje de la cólera, la flor de mi poesía busca siempre el aire, el humus, la savia, el sol, de la ternura.