El meu primer viatge

-Hoostiaaa!!!.
-Que fa aquesta dona que m'estira del cap.
Anys més tard sabria que era la sra. Feliça, la llevadora del poble, temps enrere va fer el mateix amb el meu germà i molt abans amb la meva mare i amb tanta i tanta gent, cinc anys després faria el mateix amb el petit dels germans. Al poble qui més qui menys era fill de la sra. Feliça.
-Tanqueu la llum!
-Perquè em posa cap per vall?
-No, no tallis!
-I ara, perquè em pica?
-Qui és aquesta baldufeta que em neteja?, era la Mundeta, la iaia.
-"És un nen, mireu quines castanyoles que gasta!".

Després de marejar-me una bona estona, em posen a sobre el pit d'aquella dona que és al llit, estava molt cansada, però m'esperava amb els braços oberts, volia recollir el seu fruit, com més mi acostava, millor em sentia, era com un imant, necessitava que m'agafes, sabia que era part d'ella. Quina pau em dóna, torno a quedar adormit, és..., la mare.

Més tard, va ser el torn del pare, l'avi i el trapella del meu germà.

      

Començo l'aventura en aquest món, hi haurà moments de tot, bons i no tan bons, però sóc feliç d'haver format part d'aquesta família.