I quina culpa tinc jo...

I quina culpa tinc jo. 
Ja en tinc 54 i per molt que vulgui la cara no la puc canviar. 

-És la meva cara.

Sempre he hagut d'escoltar el mateix:

1. Que estàs enfadat?
2. Que et passa alguna cosa? 
3. No estiguis tan seriós, home!
4. Es tan serio tu marido...
5. Quina cara de mala hòstia que tens...

I podria seguir amb un infinitat de qualificatius, que la veritat no em mereixo.

1. Ni estic enfadat.
2. Ni em passa res.
3. Ni estic tan seriós, home!
4. No estoy serio, señora...
5. És veritat. Tinc cara de mala hòstia...

Naixem amb un cos, i com no pot ser menys, amb una cara, guapos o lletjos i amb el rostre rialler o seriós, suposo que és com la loteria.

-Sóc un tipus seriós, sí, però seriós d'aspecte. Per dintre i no vull tirar-me floretes, sóc un tros de pa, amic dels meus amics i incapaç de fer mal a ningú, sigui qui sigui. 
-Sóc un tipus seriós, sí, però seriós d'aspecte. Sempre m'ha costat entrar, però un cop em faig amb la gent i aquests em coneixen de veritat, neix una gran amistat. La majoria no es creu que sota aquesta façana seriosa hi hagi un "fleuma" com jo.  
-Sóc un tipus seriós, sí, però seriós d'aspecte. Participo en totes les festes, bromes i el que calgui, sent un dels primers a entrar-hi.
-Sóc un tipus seriós, sí, però seriós d'aspecte. Tinc una gran família, m'estimen i jo els estimo, saben com sóc i saben que no em fa falta dissimular, sóc com sóc.

-Sóc un tipus seriós, sí, però seriós d'aspecte!!!

No és més important això, que pel contrari anar canviant de careta i perdoneu l'expressió, et donin pel cul.ete!!
Però clar, sempre estem jutjant...
...i jutgem molt per l'aspecte. 
Som humans...

PERQUÈ TENIR CARETA, QUAN POTS TENIR LA TEVA CARA